7 de gen. 2018

vitas

mirava-admirava ahir per filmin la gran la dolce vita del gran fellini feta un any abans de néixer jo...
feia molts anys que no la gaudia, (en un punt dels 80 i crec que vaig anar-hisol) ara a més m'informaven que estava revisada i revifada en quan a imatge, i potser durada: unes dos hores i mitja que no recordava tan llarga, a més l'he pogut seguir amb versió original que és una de les coses que s'han de fer sempre...
una gran obra d'art, essència de molt del que passava i passa en el mon creatiu de tot nivell i disciplina... era/és una esponja que ho xucla tot, una estètica i un existencialisme entre dos mons que s'acaben i comencen alhora; és una meravella cada pla, cada paisatge, personatges, carrers, edificis, cantonada, llums, aquest blanc i negre infinit, prodigiós, magnífic, és essència i protecció de tot el que hem de fer a partir d'ara, com abans...
t'estimo fellini





 
 
Copyright © xaropdement
Blogger Theme by BloggerThemes Design by Diovo.com