marbres

 _ vas veient alguna aurora boreal quan recent toques el marbre del seient reial on t'asseus guaitant l'alba al principi dels matin roncs

_ penso en aquella aigua cristal·lina que baixava del rierol del rector, o potser era un altre a múnter, on allà era feliç dins d'aquells estius immensos_ en un d'ells:  fischer s'empassava a spasski

_ quins estius (no tornaran, al contrari: ha marxat tanta cosa i bona gent...)

_ hauria de veure més sorra als teus ulls.

· per poc, encara sense títol - © toni cortadella, 2023

fragments

 _ sovint, dins de les alteracions de l'àmbit incoherent, hi ha moments o espais on els miralls trencats, els seus vidres com a fragments de l'ànima, es tornen a ajuntar, esporàdicament però consistentment alhora_ i procuren fer-se veure i escoltar, si més no per fer-se una salutació o un cop fort a l'escaire corresponent de les altres ànimes (esborranys passats)

_ he sortit al carrer i l'espelma s'ha tornat a apagar.

et fem servir, habitualment - © toni cortadella, 2023

victòries

 _ difícil saber on estan les penyores per llistar o els estels perduts per guanyar alguna batalla (la guerra és impossible)

_ hi ha una saviesa oculta

_ cap gerani sense aigua, si us plau (o millor pels clavells?)

· massa guerra - © toni cortadella, 2023

auris

_ no saps mai que fer, si fer-ho o no fer-ho, si fer més o fer menys,, si endinsar-se o sortir-ne... tot és difícil i alhora ho deixo a l'expectativa _ una expectativa constant que relativitza el recercar pels escaires de la memòria... de les memòries (com esbrinar x neurones i savieses escorçades i escurades, en part, en bona part, espero, del que ens ha dit Eleazar, i molt es manté) _ és tot un món i un món i apart, també... quelcom hermètic i possible i escairat, altament personal en una tarda per analitzar, o no.

_ avui però, quatre coses, de fet una, al meu facebook, que copio...

paisatge imaginari del llop - 07

· esperant l'espera (dinàmica ment)

... mar i torre que es poden veure amb vista i a l'inrevés, però jo crec que el nom pot vindre d'orell o aurell, que és daurat en català antic, i abans per mart, de Marta, que és una de les mares d'aquesta gent blanca del globus on som, i una de les 3 maries (navegants)

apunt (paisatge imaginari del llop) © toni cortadella, 2023

avenços

 _ sap greu que s'acaba l'Avenç en el número 500, fent una repassada, suposo, de tot l'esdevingut des del nº 1, ja ben bé 46 anys !! pel llunyà 1977, en una època de gran revistes i publicacions de tota mena i noves edicions de tot i més, després d'una llarga i merdosa dictadura militar i mental, semblava que tot era possible... (ho deixo aquí)

_ i s'acaba perquè, tot i que no està del tot mort, el paper o l'edició de revistes en paper: minva cada dia més

_ els llibres han sobreviscut i amb prou optimisme de continuar endavant

_ mals temps però, pel format paperil

_ deu ser que som més intel·ligents que mai i no tenim por per aturar el nostre gran saber, especialment pels mons d'internet, tan plens i cofois i tan bons per algunes coses i desastrosos per tants més...

_ i així anem, no passa res... o si, perquè continuem deixant als més idiotes perquè ens manin i facin el que vulguin...

_ a casa potser tindré només una cinquantena de números, o potser més, (que últimament em costava bastant trovar-la físicament) d'aquesta important revista que ha dignificat el saber i la difusió del nostre idioma i cultura, tan difícil de mantenir al depassar dels anys i dels segles... Amen.

_ no descarten, diuen, en un futur tornar a aparèixer. Les institucions, sobretot les polítiques no els hi hauria d'importar un rave això, perquè al final es tracta de mantenir la nostre dignitat a més del que he dit.

Potser tot importa res ara, i demà?

Gràcies a l'Avenç per tot el que heu fet i fins on heu arribat, esperant torneu ben aviat, és (extremadament) necessari...

endinsar-se - © toni cortadella, 2023

amors

 _ sovintejar l'amor... els tímids no anomenem massa o gens la paraula amor

_ és la mateixa timidesa o el no voler-la fer servir en mots, salvo algun poema, però tampoc allà

_ és sorollosament inútil parlar o cridar a l'amor, ja li dediquem la pintura els que ho podem fer

_ tota l'obra, si cal o no

_ algun poeta o actor tossut  ja parlarà per nosaltres, sinó és massa tímid

_ em sap greu la mort de chema cobo

_ no és amor. O si.

dins del vent hi ha sepultures, (Dedicat a Chema Cobo) - ©toni cortadella, 2023

entrades

 _ 

...a qui servim? 

que estem fent aquí o allà o més enllà, o enlloc?

un joc o un foc?

el fred és la calor necessària, o a l'inrevés?

com un sac on ens hi posarem al final... al final de què?

hi ha principi... i final?

on ets o a on sóc?

pinto 

Serena ment?

petites façanes, per entrar-hi o no, per observar i fer-hi quelcom, o no.

triant, ho veus - © toni cortadella, 2023

bastidors

 _sovint observo la terra, però ara només hi veig fang, totalment plena de fang _ i no és somni, és una angoixa persistent, una imatge o sentiment real, potser per omplir les coves on s'hi posa el desig ancorat al desassossec constant, semblant al dels temps de quan vaig deixar de pintar sobre teles amb bastidors, on s'eixamplava lentament un raig de basarda a dins del cor que ja deixava de ser meu_ no hi ha prou extintors per apagar aquell foc ni el d'ara, perquè no és fang el que sembla que hi ha arreu de la meva terra... potser encara és fàstic i el saber que el temps continua relliscant cap al no res_ cap un final, la fi inabastable.

 massa terra de fang -  © toni cortadella

plexiglàs

 _m'he fet posar plexiglàs als ulls

m'ho ha posat un que havia estat faraó egipci

dels egipatos autèntics, si es pot dir així

i sembla que ho sigui

i

la il·lusió que em fa, és indescriptible

doncs callo.

alliberar-nos - © toni cortadella, 2023

abstractes

 _sovint no entenem com es produeix l'art... i és, i està més que mai arreu, el reconeixem, el manifestem, l'agraïm, l'injuriem, l'ignorem, l'estudiem, el gaudim, el defenestrem, l'odiem...

_el que és meravellós és que artistes com Hilma af Klint, va saber fer-ne un de molt personal, innovador i enlluernador, quasi bé ignot fins que, per ordre seva, vint anys després de la seva mort, es va donar a conèixer les seves obres abstractes, pioneres en la història, abans que el criteri oficial de que les primeres obres abstractes van ser les de Kandinsky

_la pregunta escauria per saber quantes com ella n'hi han i no es coneixen...

_aprofito per recomanar, encara que no l'he vist encara, una pel·lícula de Lasse Hallström, biopic li diuen com a biografia, i que acaba d'estrenar-se a la plataforma (admirable) de Filmin...

apunt 08 - 9/2/23 - © toni cortadella, 2023

guerres

 _ sabem poc de les sabates, mitjons i/o peus del Guston i alhora en sabem molt, paradoxes del destí holocàustic i de les mirades. potser massa toves encara. Anem tard i malament, és el que hi ha, però més val tard que mai, tot i els dubtes i les incongruències de la matèria, la gris i l'altre_ tot plegat per sortir malament a la foto (a l'última foto i a les últimes esqueles també...)

_i el més urgent a l'aigüera, encara.

massa guerra - © toni cortadella, 2023

imbècils

_al no passar massa o gens per aquí els últims temps, m'ha fet distraure'm i no seguir massa pàgines web interessants del món cultural especialment

_quelcom he recollit però, per exemple:

stroligut

principal.cat

zendalibros

letraslibres

ramonacultural

unlibroaldia

...i més que aniré anotant els propers dies...  espero /

s'avança lentament, però amb força, cap espais inicialment ignots, que s'aniran ocupant

eudald carbonell, antropòleg, no fa massa va dir que som una civilització imbècil...

i te raó, però cal persistir i fer un esforç per no ser-ho tant o ser-ho menys o gens... però és força difícil...

(apunt 19 - 9/3/23) - © toni cortadella, 2023

pomes

 

_no era massa complex el desig antic... i va ser que el cistell que portava la noia de cabell ros, muntant un cavall blanc (un dels que van arribar del cel fa molts segles), va caure, abocant-se les pomes i el desitjos d'amor que també portava escrits en un paper d'estrassa vell, anant dirigits per a tots nosaltres, encara tots a dins de la cova... Amen, diuen després, alguns dels mestres de la solitud oculta o extrema, i d'esquena sempre, a la mal anomenada realitat...

.

ombra d'un compendi - © toni cortadella, 2023

segrestos

_el segrest de la ment s'imposa

costum i/o pràctica heretada i evident des de fa segles i... ho saben fer molt bé

son els millors i ben amagats, encara i potser sempre, fora dels circuïts convencionals històrics, i ni conspiradors o elucubracions de l'estil habituals_ especialment sí, ben incorporats o incrustats a on estan, a dalt de tot de la piràmide i en d'altres plataformes i/o estaments, des de temps immemorials (potser per descendència, però no tots i sempre)_ i saben que alguns, pocs, ho saben, però els hi és bastant indiferent, de moment_ el com i els perquès poden ser evidents si s'esgarrapa una mica les realitats...i el lloc exacta es difícil de saber, tant el del per on estan i a on es presentaran algun dia, si es que ho fan, al cap de tants segles ja mimetitzats per arreu...

paciència o resignació (a l'aguait, però fins quan?)

tendra ment - © toni cortadella, 2023

bifurcacions

 _avui mostrava a 3A que tot està per fer i alhora he avançat molt...

les eines son bones, inclòs idònies i potser fins i tot necessàries, les adients per equilibrar desassossecs futurs...

els miralls es van manifestant, fins i tot el que hi ha al darrera que és a on es pot fer de més i de menys. Els esglais s'arraconen però també suren i intervenen de vegades, no massa encara però més sovint del que haurien de fer-ho. Son assassins i no si pot fer massa més del que fem a tota hora, sobretot durant els somnis i en plasmació d'alguna creativitat.

Cloc un treball i se'm obren cinquanta mil...

No tants, però una bona filera està a l'aguait perquè inici-hi el llarg camí traçat. Llarg, però com en polzet, he anat deixant-hi pedres o regalims de pa, no ho recordo, per anar tornant de tant en tant o millor per romandre-hi sempre. Per sempre?

Egrègor - © toni cortadella, 2023

òlibes

...m'han tornat a trucar els deep purple i els he tingut que repetir que no puc fer-hi res més, que no puc estendre més roba de la que tinc (en aquests moments poc més de 470)... a més algunes de les òlibes més importants han deixat de creure en mi, encara que sovint procuro fer algun gest de suprema bellesa de tant en tant, a l'aixopluc, això sí, de les primaveres passades i algunes de les que vindran (espero)... això no treu que els hi faci una breu pintura sobre paper fabriano de 250 gr/m2, en honor dels seus sons majestàtics i encara força operatius dins d'algunes ments malmeses... com la meva... amen.

salutació al vers - © toni cortadella, 2023

xerinoles

 ...com passa aquest temps reconduït o quan poc afligit i danyat... iniciem esdeveniments, encara que s'esforcin a ser els últims, alegres, tràgics o esfereïdors i que obligaran potser a fer un darrer gest suprem i visceral per les ànimes compungides (les de tots), però mentrestant farem les xerinoles corresponents, adients o no... visca el pas del temps, dins de la immensitat del desafiament pervers i permanent...

prement subtilment (residual o estanc)  _ © toni cortadella, 2023