marbres

 _ vas veient alguna aurora boreal quan recent toques el marbre del seient reial on t'asseus guaitant l'alba al principi dels matin roncs

_ penso en aquella aigua cristal·lina que baixava del rierol del rector, o potser era un altre a múnter, on allà era feliç dins d'aquells estius immensos_ en un d'ells:  fischer s'empassava a spasski

_ quins estius (no tornaran, al contrari: ha marxat tanta cosa i bona gent...)

_ hauria de veure més sorra als teus ulls.

· per poc, encara sense títol - © toni cortadella, 2023