pestanyes

sento molt la marxa de lou reed_ feia pocs minuts que l'havia escoltat des del spotify i al poc de veure una foto del seu facebook, m'ha assabento de que havia mort ... vaig quedar tocat per la proximitat de la sincronicitat
sento molt aquesta l'absencia !
potser poeta abans que músic, especialment als últims anys que també es va interessar per la poesia catalana tan viatjant per barcelona com des de new york o amb patti smith, em sembla, i d'altres va participar en uns dies dedicats a la cultura catalana
:
ha estat (és) un dels millors
ho sento molt,
escolto ara a la seva memoria:
walk on the wild side
estem morts o dins del somni
ahir vaig veure al ferran rañé i companya
ahir amb genís
avui amb la mediocritat a l'esquena i als collons, també a la ment obstaculitzada per la mediocritat a l'esquena i als collons més absoluta que s'enfila per las parets del cor, i això és greu, molt greu... i resisteixo, resisteixo, enmig de la basarda _ mentre l'ànima encara resisteix tots els cops, perquè dins del mateix somni o des d'un altre més gran, un àngel o varis, ajuden al pobre pobre pobre pintor de pestanyes i butxaques daurades, però també brutes, molt brutes pel pas d'uns anys...
i
ens agafem
encara
lou
desequilibrant-nos

herois

murakami a tret un nou llibre i el bowie m'agrada especialment heroes i space oddity i tantes altres...
avui és un dia mediocre i alhora especial per la nova etapa que s'obre en el meu mon del meu vademecum particular des dels catorze anys... però insuficient per a revertir-hi alguna senyal més alta que la de la llum enmig de l'oceà o enmig d'un milió de plantes madures de colors per saltar cap una altre realitat que seria única o quan menys semblant a la de segellar fins un tros de traç d'un pinzell amb pigment negre o vermell...
no és inusual però és, encara, estrany, fer-ho, ser-ho i sobretot sentir-ho
be:
és el que hi ha
insuficient però,
i com sempre:
entro dins de l'aigua freda del llac fred i intensament blau cobalt