pams

dubtava ahir al fnac si comprar el elefante desaparece de murakami o paraíso inhabitado d'ana maria matute, al final vaig fer aquest últim, i avui ja porto més de 20 pàgines, un gran llibre, on a la seva maduresa, crec que l'escriu al 2009, la porta a paraules escrites amb una extranya senzillesa, intimitat i sentiment, alhora d'una forma gràfica vorejant el surrealisme on dona veu a la més intima de les cançons de la vida... la infantesa, on tot està per fer i tot s'està descobrint a pocs pams del terra i de la terra, com a contrast i equidistància d'aquest cel meravellós d'on venim i anem tots alhora...
també:
no sabiem avui si anar al macba, peró la pluja i la mandra a fet recular qualsevol iniciativa,
algún dibuix si, alhora que en poso només un,com és tradició, no sempre, allà.
cal saber si aquesta setmana faig canvis o avançaments necessaris i algun de radical.
això és un blog, un bloc o dietari, o una mostra de candor, de formol o de calaixos mentals desendreçats, o segurament només un bon xarop de ment (xarop dement)
la qüestió és que és
i ahir deia que tots és res, quan també en el res està el Tot
ara:
anem-nos
rient
o plorant

© toni cortadella, 2018

ismes

recupero una gent, per casualitat (?) que quasi no sabia res i val la pena escoltar: morphine _ com també un llibre, ja no sé a on i quan comprat, que tracta del postisme (el postismo, en castellà de jaume pont,de la molt, per a mi, entranyable edicions del mall -serie ibérica-), doncs escriu pont sobre aquest moviment, molt situat a madrid dels 40, i bastant oblidat per el món de l'art en general... volien sintetitzar el pas o la superació dels antics ismes (no tan antics aleshores, però si per donar un pas endavant, i més aleshores en aquell gran desert de la postguerra espanyola _ revistes, algun llibre, molta poesia i algun happening, que en aquella època era com ciència ficció en el món intel·lectual espanyol totalment ocupat per la més rància pudor franquista _ es perfectament revissable en algun macba valent o no massa desorientat, o desviat quan no mig o plenament estabornit o mutilat per la sacrosanta estisora estatal i del conte de les retallades submarines, i ara ja a plena llum diària de la superfície estelar dels corruptes... constatar també que encara no l'he llegit tot, però es nota més que interessant i necessari...
ahir apuntava sobre el reality transurfing, però anoto un enllaç relacionat, específicament amb els 5 llibres, per motivar al màxim que algú s'hi posi, doncs és un camp amb moltes possibilitats !!
parlant abans del macba: cal anar a veure, i queda poc, fins el 25-febrer: la segurament excel·lent expo d'en joan brossa, que aquest any nou potser farà ja 30 anys que vaig tindre la satisfacció de coneixer-lo i parlar amb ell unes bones estones a la estimada galeria el setze de martorell (quants anys i quant enyor !!!)
buscant llibres del mall, m'he trobat una gran pàgina todos tus libros, per trobar molts, diuen que un milió, de llibres i sobretot on trobar-los... interessant la llista del més venuts, a la que en general, mai els hi faig cas...

© toni cortadella, 2017

destins

...disposem dels destins més amargs que s'ignoren clàssicament des de la confecció primaria de les antigues finestres i que es van ajuntar per crear la més intensa llum... els vents només s'instal·len als llocs on al girar s'esdevindran vida, tard o dora... i no cal trencar mai els aparells que detecten l'amor o l'interès per obrir les portes del present escairat...
en quin moment tot es va separar? o encara tot està suficientment pròxim per continuar creient en l'eterna cançó dels soldats que tornen de la guerra del color i del pigment més ensorrat a la tela i al desig...infinitament brolla la sang que és alhora pintura
ahir quedava escarxofat davant la cua pel tàpies i fotem el camp, i després llarg camí amb les rastes al costat i mig contents/enfadats pels carrers de pixats i rauxa esdevinguda morfina per la vista i el sentit opac, al rondinar en silenci dins el macba que florejava escopinades variades, com quasi sempre...