orígens

he trobat el primer llibre-llibre que vaig llegir als 12 anys (?) i que em va regalar la neus galofré, que va morir el passat juny, per començar amb bon peu: el viejo y el mar de ernest hemingway, em va agradar molt i des de aleshores no he parat, ni pararé_ poc després un de més potent i estrany per a mí aleshores, i no tanpoc després: arlequin de morrist west, que donava la caixapenedès, abans de que jo hi tingués més a veure_ aquest dos però com a lectura d'adults, doncs els infantils com el petit príncep i  l'home dels gats, que em va regalar el meu estimat cosí andreu, també van estar entre els meus favorits, i quelcom devien influir posteriorment, però això ja seria freudià analitzar-ho, si més no feixuc o tonto... i cap els catorze ja començo amb el sr de pedrolo, del qual n'he llegit una trentena i no se encara com se li segueix donant l'esquena, salvo que aviat s'estreni la peli que rodava el malalt de bigas luna sobre l'etern mecanoscrit del segon origen: d'aquesta manera l'acabarem avorrint més o potser serà la manera de que algú faci més d'altres dels seus llibres_ no entenc com una societat cultural com la nostre que no va sobrada de pencaires com el pedrolo no sap o vol reconèixer el seu esforç i magnificar més la seva obra i uns camins oberts, amb risc, constància i llibertat a pesar dels moments en que ho va fer... deu ser el cost de no haver fet capelletes ni de pilotaire als polítics de torn o els deu gremi...
per altra banda una música que recomano: the jam, no passen mai de moda, o si, és igual....
igual que l'eterna amy
també 2 llibres que estic llegint: balla, balla, balla, de murakami - i el lenguaje de la intuición de saráh bachaou, i 1 dels que vaig llegir l'estiu del gran ernesto ekaizer: indecentes, una gran obra per saber com ens han anat enganyant la majoria de fillsdeputa de polítics que hem tingut l'honor de gaudir aquests últims anys...
ah! i especialment una serie de com a mínim fins ara 3 llibres imprescindibles, ja vaig pel tercer, i és del millor del millor que he llegit mai; reality transurfing, 1) el espacio de las variantes, 2) el susurro de las estrellas de madrugada i 3) adelante al pasado, del misteriós vadim zeland, on hi vaig anar a parar fa uns anys a partir del meu interes sobre la física quàntica i les evolucions de jung envers la sincronicitat i d'altres matèries molt més relacionades entre si i amb la nostre quotidianitat més del que ens pensem...
he posat més obra recent a la meva web, i he trobat fotos com la de l'expo tendències a martorell que la penjaré també al facebook
ah! per cert apunto la paradoxa, per a mí, de que l'argument del llibre del west: arlequí té una trama que pot enllaçar quelcom amb algunes de les animalades financeres actuals i qui em podia dir aleshores que al cap de poc m'aniria de nassos cap aquell món, sense deixar de moment l'art, i que per cert la portada de aleshores era l'arlequí de picasso, com a doble paradoxa per a mi ?
fa temps que no escrivia aquí i em trobo estrany.. hi ha algú ?
espero més continuïtat,
o no.