23 de març 2011

pulsacions

des d'un punt de partida únic enmig d'un mot o pinzellada a la pared dreta oest del cel clos, un paradigma i l'oreneta corresponent que no canta però si riu, i una joia dins d'un llibre, unes ulleres, on el naufragi sura d'entre quatre morts, a la dreta oest del cel, en una dimensió propera, tot s'altera per no res...
la revista enganxada a la pared, mentre un llibre t'observa, i l'escletja apaga i enfonsa un desig.
a les dotze de la nit s'obre una carpeta.

©toni cortadella, trencat,2007

18 de març 2011

indignem-nos

Copio part de la síntesi apuntada a llibres en català del recent llibre, èxit a frança i d'altres països: indigneu-vos de stéphane hessel, ex de la resistència francesa, supervivent de buchenwald i l'únic redactor viu de la declaració dels drets humans:
...Busqueu i trobareu», ens diu, «preneu el relleu, indigneu-vos!», perquè «la pitjor actitud és la indiferència. Si us comporteu així, perdeu un dels components essencials que formen l'home: la facultat d'indignació i el compromís que la segueix». Un missatge que ja ha contagiat més d'un milió i mig de lectors a França.INDIGNEU-VOS! Avui es tracta de no sucumbir sota l'huracà destructor del «sempre més», del consumisme voraç i de la distracció mediàtica mentre ens apliquen les retallades. INDIGNEU-VOS!, sense violència. Tal com va cantar Raimon contra la dictadura: Diguem NO. Negueu-vos. Actueu. Per començar, INDIGNEU-VOS!

I es que estem fins els collons d'aquesta gentussa que ens governa i manipula...

el crit, d' edvard munch

14 de març 2011

duos

només quatre ratlles, o més, per a la memòria del gran ramón barnils, segons demana un petit record in memorium del grup de periodistes rb, ara que fa 10 anys de la seva absencia
el considero un dels millors periodistes que he llegit/escoltat/vist mai, dins aquest mon en crisis, entre ella la dels propis periodistes, quan no calladets, quan no ben cruspits pel sistema de poder que arriba a tots el mitjans (pocs wikileaks hi han...)
barnils era valent i alhora incisiu i obert al debat, també gens acomodat a les rondalles de la política que tan estreten els marges de llibertat d'aquesta casta cada cop més domesticada o ofegada...
m'ha agradat l'article de mery cuesta al passat cultura|s de la vanguardia (caram, caram el proper maig sortirà el buc insígnia del comte en català, qui ens ho havia de dir fa pocs temps, no serà que l'avui no tira prou després d'alguns descervellats manipuladors el van fer trontollar, o és el nou ara.cat que els amenaça??), l'article deia doncs m'agradat envers les 2 expos que comenta a modus d'una nova possible forma de veure expos o inclus fer-les a duo com la del rai escalé i milos koptak, al recent miroir noir, al eat meat gallery de bcn, clausurada el passat 12, i la fábula mística al mas art del carrer st eusebi, 40, aquesta encara fins 1 d'abril...
no coincideixo físicament amb ningú que sigui d'interès (artístic, cultural, intel·lectual, com és volgui dir...) des de fa messos o anys o segles, no se que passa _ per aquí a la vora hi haurà una trobada d'un fotimer d'artistes i també m'importa una bleda? m'he deixat perdre una barbaritat de expos, només 4 de molts sel·leccionades o molt casuals (que son les bones, quasi sempre...) però és el que hi ha: dios los cria i ellos no se juntan, en el meu cas, doncs trobo que fa massa temps que estic davant d'un mur blanc, sense penjar-hi res i parlant sol_ en quin moment vaig deixar de sintonitzar amb la remor del vent d'una creació creixent i constant?confesso que la porta o la finestra oberta que tan donava als paisatges dels estels de la galàxia eterea, que deixa anar el somniador etern,  no s'obren el suficient, només caldria una lleu empenta per obrir-los de nou, o trencar-los...
sigui com sigui considero acollonant la similitutut d'essències i alguns resultats en les obres de escalé i koptak, i per més inri si penso amb la meva, tot i que expandeixo més, per dir-ho d'alguna forma, ells dos s'acosten més a bacon i a una tradició goyesca o sauriana, jo miro de lluny o a la vora algun dia a de kooning i baselitz, o bes a saber qui, ja que ara pinto coses molt diferents (i estranyes...?).. el que importa és crear i aquesta puta mania d'encapsar propostes i resultats aparents no és necessària, doncs aleshores a otra cosa mariposa...
per ex. em sap greu lo dels japonesos, el més estúpid de tot es que el 1er món se li veu la hipocresia de creure falsament en la energia de les nuclears, quan no hi ha enginyer (no cal dir polític) a nivell universal que doni per segures cap d'elles en cas de terratrèmols o atacs de guerra o terrorisme: per tant aviam si d'una puta vegada s'assenten o s'aixequen els que poden parar de fer més l'imbècil amb aquest tema de fer energia perillosa, cara i estúpida enlloc d'apostar definitivament per les ecològiques, tot el demés és demagògia i continuar alimentant les butxaques de quatre fillsdeputa (com sempre)
Amen,

els personatges que suren, toni cortadella, 2011

5 de març 2011

gestions

nos fàcil gestionar (ara es diu així, des d'esferes organitzatives vàries al fet de fer quelcom aparentment important) l'administració de l'arribada massiva de dades envers el moment ideològicament perdut actual
no trobo les estovalles veig amb la flor verda amb puntelletes vermelles
potser van quedar-se perdudes a sota de totes les espelmes pendents de cremar i amoïnadament (amoïnada ment) es van suïcidar (o cremar...)
els grafismes que cridaven pintats a les parets de passats mesos de maig s'han esborrat i ja no surt tampoc ningú a protestar res, si d'acas només per les intermitents victòries futbolístiques de torn
el poder ja campa pels camps de la por i la indiferència, sense cap trava, sense cap vergonya (mai n'ha tingut), tot i els problemes aparents dels anys setanta...
no hi trobades intel·lectuals enlloc, o simplement intel·ligents
no trobo les sabates que aprataven des des de la planta fins a l'última neurona sana del cervell obstruit, confós o minvant de cara a la perenne galeria d'ulls, que des d'un fals i confortable món laboral s'antensaven cap a la mort segura...
ja no hi han braus que salten per les tanques marrons, mentre un locutor d'ulleres fosques espetava la seva veu de fàstic, nodrida per una gargamella podrida
ja no hi ha res per veure, res per plorar o sommiar,
és ben trist i eloqüent
és

 
 
Copyright © xaropdement
Blogger Theme by BloggerThemes Design by Diovo.com