plexiglàs

 _m'he fet posar plexiglàs als ulls

m'ho ha posat un que havia estat faraó egipci

dels egipatos autèntics, si es pot dir així

i sembla que ho sigui

i

la il·lusió que em fa, és indescriptible

doncs callo.

alliberar-nos - © toni cortadella, 2023

abstractes

 _sovint no entenem com es produeix l'art... i és, i està més que mai arreu, el reconeixem, el manifestem, l'agraïm, l'injuriem, l'ignorem, l'estudiem, el gaudim, el defenestrem, l'odiem...

_el que és meravellós és que artistes com Hilma af Klint, va saber fer-ne un de molt personal, innovador i enlluernador, quasi bé ignot fins que, per ordre seva, vint anys després de la seva mort, es va donar a conèixer les seves obres abstractes, pioneres en la història, abans que el criteri oficial de que les primeres obres abstractes van ser les de Kandinsky

_la pregunta escauria per saber quantes com ella n'hi han i no es coneixen...

_aprofito per recomanar, encara que no l'he vist encara, una pel·lícula de Lasse Hallström, biopic li diuen com a biografia, i que acaba d'estrenar-se a la plataforma (admirable) de Filmin...

apunt 08 - 9/2/23 - © toni cortadella, 2023

guerres

 _ sabem poc de les sabates, mitjons i/o peus del Guston i alhora en sabem molt, paradoxes del destí holocàustic i de les mirades. potser massa toves encara. Anem tard i malament, és el que hi ha, però més val tard que mai, tot i els dubtes i les incongruències de la matèria, la gris i l'altre_ tot plegat per sortir malament a la foto (a l'última foto i a les últimes esqueles també...)

_i el més urgent a l'aigüera, encara.

massa guerra - © toni cortadella, 2023

imbècils

_al no passar massa o gens per aquí els últims temps, m'ha fet distraure'm i no seguir massa pàgines web interessants del món cultural especialment

_quelcom he recollit però, per exemple:

stroligut

principal.cat

zendalibros

letraslibres

ramonacultural

unlibroaldia

...i més que aniré anotant els propers dies...  espero /

s'avança lentament, però amb força, cap espais inicialment ignots, que s'aniran ocupant

eudald carbonell, antropòleg, no fa massa va dir que som una civilització imbècil...

i te raó, però cal persistir i fer un esforç per no ser-ho tant o ser-ho menys o gens... però és força difícil...

(apunt 19 - 9/3/23) - © toni cortadella, 2023

pomes

 

_no era massa complex el desig antic... i va ser que el cistell que portava la noia de cabell ros, muntant un cavall blanc (un dels que van arribar del cel fa molts segles), va caure, abocant-se les pomes i el desitjos d'amor que també portava escrits en un paper d'estrassa vell, anant dirigits per a tots nosaltres, encara tots a dins de la cova... Amen, diuen després, alguns dels mestres de la solitud oculta o extrema, i d'esquena sempre, a la mal anomenada realitat...

.

ombra d'un compendi - © toni cortadella, 2023

segrestos

_el segrest de la ment s'imposa

costum i/o pràctica heretada i evident des de fa segles i... ho saben fer molt bé

son els millors i ben amagats, encara i potser sempre, fora dels circuïts convencionals històrics, i ni conspiradors o elucubracions de l'estil habituals_ especialment sí, ben incorporats o incrustats a on estan, a dalt de tot de la piràmide i en d'altres plataformes i/o estaments, des de temps immemorials (potser per descendència, però no tots i sempre)_ i saben que alguns, pocs, ho saben, però els hi és bastant indiferent, de moment_ el com i els perquès poden ser evidents si s'esgarrapa una mica les realitats...i el lloc exacta es difícil de saber, tant el del per on estan i a on es presentaran algun dia, si es que ho fan, al cap de tants segles ja mimetitzats per arreu...

paciència o resignació (a l'aguait, però fins quan?)

tendra ment - © toni cortadella, 2023

bifurcacions

 _avui mostrava a 3A que tot està per fer i alhora he avançat molt...

les eines son bones, inclòs idònies i potser fins i tot necessàries, les adients per equilibrar desassossecs futurs...

els miralls es van manifestant, fins i tot el que hi ha al darrera que és a on es pot fer de més i de menys. Els esglais s'arraconen però també suren i intervenen de vegades, no massa encara però més sovint del que haurien de fer-ho. Son assassins i no si pot fer massa més del que fem a tota hora, sobretot durant els somnis i en plasmació d'alguna creativitat.

Cloc un treball i se'm obren cinquanta mil...

No tants, però una bona filera està a l'aguait perquè inici-hi el llarg camí traçat. Llarg, però com en polzet, he anat deixant-hi pedres o regalims de pa, no ho recordo, per anar tornant de tant en tant o millor per romandre-hi sempre. Per sempre?

Egrègor - © toni cortadella, 2023

òlibes

...m'han tornat a trucar els deep purple i els he tingut que repetir que no puc fer-hi res més, que no puc estendre més roba de la que tinc (en aquests moments poc més de 470)... a més algunes de les òlibes més importants han deixat de creure en mi, encara que sovint procuro fer algun gest de suprema bellesa de tant en tant, a l'aixopluc, això sí, de les primaveres passades i algunes de les que vindran (espero)... això no treu que els hi faci una breu pintura sobre paper fabriano de 250 gr/m2, en honor dels seus sons majestàtics i encara força operatius dins d'algunes ments malmeses... com la meva... amen.

salutació al vers - © toni cortadella, 2023

xerinoles

 ...com passa aquest temps reconduït o quan poc afligit i danyat... iniciem esdeveniments, encara que s'esforcin a ser els últims, alegres, tràgics o esfereïdors i que obligaran potser a fer un darrer gest suprem i visceral per les ànimes compungides (les de tots), però mentrestant farem les xerinoles corresponents, adients o no... visca el pas del temps, dins de la immensitat del desafiament pervers i permanent...

prement subtilment (residual o estanc)  _ © toni cortadella, 2023