la sandàlia està trencada i més val tirar-la, no sé si fer el mateix pels més de sis-cents bastidors plens de teles amb pigments que criden, o be odi o be perplexitat, quan no les dues, quan d'altres exclamacions suposadament mesquines, doncs resta massa foscor, massa ràbia, massa desassossec...
son massa savis i ningú enten res alhora
l'àgora diu que més val anar amb compte i que no estem ni molt menys acabats, quan no neguitosos i sovint sanguinós
he trobat el primer llibre que vaig llegir de pedrolo, de fet és un segon que vaig regalar a teresa més endavant, doncs el primer-primer va ser per casualitat (?) a la biblio del insti, on anàvem per estudiar i amagar de las mates, eh, margarida?
aconsello el post de david cos, acertat i incommensurable, en un petit i sentit homenatge al nostre antic però sempre present profe sr mario, al seu intel·ligent blog el got mig ple, una bona, sensible i acertada aproximació a l'imprompta que aquest bon home va fer per nosaltres i tants companys_ en bona part som derivats d'aquells fets_ al david li dec, de moment i en breu solucionaré, un comentari en el mateix post per ampliar/complementar tant entranyable informació...
em sap greu que el diari público estigui en perill, seria bo donar-lis un bon cop de ma... la mediocritat, esclavatge, submissió del periodisme en generals envers els cercles i nuclis del poder (s) fa que un torni a tenir ganes de vomitar massa sovint... iniciatives com ara i público en queden poques i cal seguir, si més no també ajudar_ salvo que el futur del periodisme independent, lliure i valent estigui només a internet, la cosa és presenta difícil en format paper: era massa el poder que tenien les paraules i les opinions lliures, fotent-l'hi el dit al ull al poder dels,polítics millor dit: dels lobbys que estan al darrera de la política i certa societat dels fillsdeputa de torn... cal continuar optimistes però ens ho posen difícil, ara que donem majories absolutes als indecents que només preveuen rebaixar prestacions i drets als menys forts, només per conservar privilegis els de sempre...
tornarem a lluitar, tornarem a vencer.. però tornarem a caure en els mateixos paranys?
a suivre...
