capes

empeny una poma cap a la capa del mort
quatre paraules i la nit es tanca sobre el bec de l'únic ocell viu
una casa s'obra enmig de la muntanya on l'aire dibuixa vent
rumi va nàixer al 1207 a balkh i va dir:

agafa a un que no faci comptes
que no volgui ser ric, que no tingui por a perdre
que no tingui cap interés en la seva persona: es lliure.

si se on he conegut quelcom semblant
a l'ombra
segur
del meu
teu somriure

© toni cortadella, 2007 - paisatge de dins

pots

ja ha fet un any que ens trobàvem gent que s'anava per no tornar al job i ara, amb la perspectiva recorreguda, un pensa, és evident, que les coses s'han fet més truita amb patates esclafada que no pas un bon fricandó, de fet es veia a venir: tot l'esclafoll i les nàusees ajuntades en tots els sentits i sense sentits variats i premeditats... i així anem encara o pitjor.
no sembla que la turmenta s'aprimi, i encara tremolen un milió de vents, o dos mil tres com a mínim, però segueixo posant totes les flors vermelles de l'optimisme a sobre del gerro de la por, tot i que en breu aparcaré aquest gerro i les llençaré directament al foc de la rauxa  mentre alguns pinzells els clavaré directament als ulls per aconseguir dos litres de sang
i avui:
s'han trencat la majoria de vasos de vidre però estalviaré per comprar-ne de fang
o
totes les cartolines grogues ara son liles
penso quan:
l'escalfor de les parets de l'oblid s'han fet més grans i alguna remor sona encara lluny però amb segura  potència, que al final és el que valdrà per tot el camí que encara queda, be: de fet no acaba mai,
trenco en somni fred:
esquerdes que s'han de tapar i alguna escala sense esglaons que cal reparar també, o millor: ampliar setmanes més tard l'espai per posar-hi totes les bèsties de càrrega i molt més, molt més...

dins

un didal de gel amb neu a dins fa que una gota d'aigua s'ho pensi abans de entrar-hi
he trobat intacta els vells plafons de pensart on amb precàries substàncies començava un camí de remors i constàncies poc renovades
la sal trenca alguna superfície tènue i suau quan la paraula es torna pigment
enmig del no res continua el tot i el no res, mentre un somni -el somni- aparca alguna raó que s'obre a l'espai ple de forats i llàgrimes...
no hi cabem tots, però si ens separem un pam de la ment, ens acostaríem, sentint, la verdadera pau i consciència de tot
a la dreta de l'armari blau hi ha tota la veritat sobre el cas del didal de gel
amb la pintura esmorteïda
amb la dosis justa de terra torrada o de siena i de groc nàpols.

© toni cortadella, 1990, apunts amb tinta xinesa

morts

cantonades on la pols es fang, on avui, com cada dissabte de novembre,  les orenetes mortes del passat agost es passen a la banda 323, algunes procuren obrir els ulls una miqueta per poder sortir millor a la foto, unes fotos que els homes, també morts, els hi fan quasi d'amagades per vendre-les als mercats prioritaris però també marginals, especialment a les mateixes nits dels dissabtes clucs...
es prepara un llop negre sobre fons groc d'un tàpies final per observar el primer raig de sol enmig de les ombres del futur
voldria que el vermell fos protagonista a les properes modificacions, però el negre segueix emmerdant tot, com sempre, però és inevitable, son èpoques de buidors i desassossecs premonitoris de propers mons de sal i molsa,
i sang ?
per cert: al anar a treballar, dins de l'altre foscor verda, m'he trobat a dos fillsdeputa, i no recordo si els he saludat, doncs tinc aquesta costum estúpida de fer-ho, i ja tocaria de no fer-ho més...
cony !
també: hi havia una gran cursa de caminar i a la dreta del camí un cotxe estimbat.

© toni cortadella, 2012 - 2 pàgines de la llibreta beix, apunts de taller.

fons

no se aquesta cosa dels últims mesos de no anar al taller, tinc pots amb pigments per portar, la cambra, i les fotos per reconvertir de format només possible amb el picture it! i el vell w98, així com el desig, però no la sang
i només he pintat apunts i molt de llapis, o poc segons els meus paràmetres o mentides o sacs de dormir estripats, bruts i les nanses de totes les pors apunt d'escanyar-me ?
les llibretes i les arcades
la pols
pigments secs, amb o sense tubs
son:
és els temps, les situacions, les boires que ens envolten i menys-capten creativitats
el pou o la cava fosca
i
no m'agrada
vaig trobar ahir el david lynch, abans que el dyer i el chopra i més gent que aniré escoltant, millor dit: veient amb sos-títols  o no,
es d'ell aquesta música ?
com el guston, el kiefer i el baselitz, formen part d'un mosaic que sempre m'atrau i que avui m'han ajudat a no arrepenjar-me a la desídia o l'ardor, on la ma s'esvalota sola però ara no te cap pinzell, només els pigments a dins dels vidres per obrir
he volgut distanciar-me de l'atractiu de les formes d'aquells homes, i dels colors, inclòs l'aire, l'energia, també les sensacions d'unes cordes que vibren, escorcollen masses realitats amagades... però si que caic davant la seva força i capacitat, que segurament deuen desconèixer però si intuir...
jo mirant i admirant la seva obra amb la boca oberta com sempre, com de petit bavejant, entre les meves ombres o llençols de la por o de l'estrany... ells sabien que plasmaven l'altre cantó, potser més a la vora del que sembla, però altre cantó a la fi, com els compositors o poetes que acaronen la mateixa remor, la mateixa essència...
sons:
el so, dins l'aire de les formes, volums i colors, la capacitat de moure'ns a la vora dels altres i de l'altre abisme o espai de solituds no vistes o sol·licitades
no sabem massa, però inclòs la física si acosta depresa
la música, la paraula i la lletra, la pintura son expressions febles però històriques d'aquest sentiments, d'aquests espais a la vora i lluny alhora, però cada vespre o matí, en cada somni, ens hi abracem, ens convertim en personatges esclaus del somniador
somnis:
i vull, encara, tocar l'olor de trementina, parlar-hi i fer-la servir com abans, abans de tot
i res
no sé si faig be permeten aquestes llargues quarantenes on desapareix la física de la materia plasmada, tot i que no surt mai de l'interior de la closca, les suporto malament...
i
miraré de nou rera la cortina
i penso ara
va ser aquell quadre del philip a la miró que en va fer canviar-ho tot, hi vaig pensar i ser conscient molt, molt tard, però va ser ell, en el fons
molt o poc
al
fons,
però n'estic segur ?
al
fons
...

© phlip guston, "web", 1975

cordes

interessant els menjapomes i també l'anestesia que adorm les paraules i els fets més amagats de l'ànima robada (a la nit?)
alguna beguda per saltar-se 18,5 normes de civilització aparent
un gram de seny destil·lat després de comprovar com el mercat municipal de torn es buit
una ma vermella assassina a una formiga antigament important política de decisions sospitoses de soborn
el monarca que mata elefants ens donarà la raó, tard i des de austràlia, qualsevol diumenge a la nit de 1714... no de 2014, vull dir...
agafa la carretera i corre, o també és digne de saborejar un dels pocs fets on és demostra el canvi de cordes o unió de realitats per un dels grans, que entre moltes sorpreses i sabers plasmats i endollats, va fer el llibre vermell...
un gran Gran llibre
i
una miniatura que somniava ser gran alhora que vomitava un esser estrany, proper a una elit que ben caducada està i sortida de mare, fa temps
fa temps estrany de rossecs
mossegant la paranoia de dia blau i bebent les esquitxades vermelles dels trossets de carn al caure per l'abisme
una ratlla
un pit
i un japones que continua fent fotos des de 1994 aproximadament al poble espanyol de bcn
al terra: no hi ha cap capsa més
o espelma

© toni cortadella, 1987 - miniatura 3, 1987, collage+gouache i llapis s/paper

cortines

apunts rapits a la moleskine on les paraules decoren o fan impertinències amb els dibuixos surats d'un xarop dement on l'aire groc i relatiu de les incerteses ocupa massa espai
no tornen mai els mateixos dies ni els records neguitejant a les pors del passat, nervis pel no res de les excepcions, intervals de temps on el pes de la memòria juga a les cartes de l'oblid
el mai es revela dins del somni, el res suavitza postures innecessàries dins de la ment única del somniador
hi ha temps encara  per últims cigarretes que es llençaran a qualsevol de les faroles ancorades per homes negres amb gorra crema a les dues de la nit, sense forces per menjar pastissos de nata i fang
l'espai temps es trenca i fa segles que fumeja en las seves escletjes una nova opció
i calma dins la boira o una guerra que mira entre les cortines trencades que no serveixen a cap vidre
biselat

grues

com aquelles grues que no poden alçar els pesos més pesats de l'entorn diari_ la foscor no sap com fer-ho per dibuixar amb pintura marró, si n'hi ha, el rostre i mig cos del personatge de torn del dia i de la nit, amb una lleugera semblança al ninot dels neumàtics, i després pintar-lo amb pintura rosa i marcar més les ratlles fosques verticals, però més acuradament les horitzontals_
i el manuel delgado te un molt bon blog, saviesa no renyida amb rigorositat i mala llet necessària pels temps que vivim o sempre...
altres: un dia en las carreras del galves
i: cafe amb llet,
i especialment una altre genialitat d'en cubero: enCaste llano, necessari i constructiu pels temps que corren o haurien de corre...
i:
on és la gent petita ?

© toni cortadella, no sé l'any, tinta xinesa sobre paper,
"ningún paisaje",
s/un poema del llibre "árbol y norte" de f.javier cubero

apunts

m'endinso per fronteres de llapis i enyors, anhels i presagis engabiats dins del mar de les marmotes mortes...
llegint poemes de montserrat carol he administrat peatges de vells camins on la raó s'amagava, esquinçant més que no pas il·lustrant les antigues matèries...
hi ha, encara, somnis de poeta per les cantonades de la nit, on els pigments criden a tornar a l'aventura i al desencis alhora_ no puc menys que saber del seu so però m'estimo més la boira i la visió única, quan pugui,  de l'horitzó vençut
hi ha temps encara, però tot es just a punt de començar i no se on hi ha la cadira que ho adorm tot
i
molsa en la pols que ara es torna a creure les mentides del passat i d'un futur obscur, decadent com aquesta pasta d'ara enfront dels ulls, desitjant  només una veu a la vora per fer cantar l'autenticitat de l'ànima
com una ma i el llapis