10 de nov. 2012

fons

no se aquesta cosa dels últims mesos de no anar al taller, tinc pots amb pigments per portar, la cambra, i les fotos per reconvertir de format només possible amb el picture it! i el vell w98, així com el desig, però no la sang
i només he pintat apunts i molt de llapis, o poc segons els meus paràmetres o mentides o sacs de dormir estripats, bruts i les nanses de totes les pors apunt d'escanyar-me ?
les llibretes i les arcades
la pols
pigments secs, amb o sense tubs
son:
és els temps, les situacions, les boires que ens envolten i menys-capten creativitats
el pou o la cava fosca
i
no m'agrada
vaig trobar ahir el david lynch, abans que el dyer i el chopra i més gent que aniré escoltant, millor dit: veient amb sos-títols  o no,
es d'ell aquesta música ?
com el guston, el kiefer i el baselitz, formen part d'un mosaic que sempre m'atrau i que avui m'han ajudat a no arrepenjar-me a la desídia o l'ardor, on la ma s'esvalota sola però ara no te cap pinzell, només els pigments a dins dels vidres per obrir
he volgut distanciar-me de l'atractiu de les formes d'aquells homes, i dels colors, inclòs l'aire, l'energia, també les sensacions d'unes cordes que vibren, escorcollen masses realitats amagades... però si que caic davant la seva força i capacitat, que segurament deuen desconèixer però si intuir...
jo mirant i admirant la seva obra amb la boca oberta com sempre, com de petit bavejant, entre les meves ombres o llençols de la por o de l'estrany... ells sabien que plasmaven l'altre cantó, potser més a la vora del que sembla, però altre cantó a la fi, com els compositors o poetes que acaronen la mateixa remor, la mateixa essència...
sons:
el so, dins l'aire de les formes, volums i colors, la capacitat de moure'ns a la vora dels altres i de l'altre abisme o espai de solituds no vistes o sol·licitades
no sabem massa, però inclòs la física si acosta depresa
la música, la paraula i la lletra, la pintura son expressions febles però històriques d'aquest sentiments, d'aquests espais a la vora i lluny alhora, però cada vespre o matí, en cada somni, ens hi abracem, ens convertim en personatges esclaus del somniador
somnis:
i vull, encara, tocar l'olor de trementina, parlar-hi i fer-la servir com abans, abans de tot
i res
no sé si faig be permeten aquestes llargues quarantenes on desapareix la física de la materia plasmada, tot i que no surt mai de l'interior de la closca, les suporto malament...
i
miraré de nou rera la cortina
i penso ara
va ser aquell quadre del philip a la miró que en va fer canviar-ho tot, hi vaig pensar i ser conscient molt, molt tard, però va ser ell, en el fons
molt o poc
al
fons,
però n'estic segur ?
al
fons
...


© phlip guston, "web", 1975

 
 
Copyright © xaropdement
Blogger Theme by BloggerThemes Design by Diovo.com