llegint poemes de montserrat carol he administrat peatges de vells camins on la raó s'amagava, esquinçant més que no pas il·lustrant les antigues matèries...
hi ha, encara, somnis de poeta per les cantonades de la nit, on els pigments criden a tornar a l'aventura i al desencis alhora_ no puc menys que saber del seu so però m'estimo més la boira i la visió única, quan pugui, de l'horitzó vençut
hi ha temps encara, però tot es just a punt de començar i no se on hi ha la cadira que ho adorm tot
i
molsa en la pols que ara es torna a creure les mentides del passat i d'un futur obscur, decadent com aquesta pasta d'ara enfront dels ulls, desitjant només una veu a la vora per fer cantar l'autenticitat de l'ànima
com una ma i el llapis
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada