sentits

costa de veure un espai ple de taques amb sentit, encara que no tinguin sentit, el sentit que entenem per sentit, però que no és el sentit-sentit, és un altre... aquell no sé, però era i és...
al Mnac crec que hi estarà en tàpies: a això em referia en quan a espai i sentit: el sentit, com a sentiment i expressió autèntica, sentit i sentiment, i joia...
la taca en la paret, en mil parets i murs que volen separar però que no volem que sigui, la majoria no volem...
la majoria, que és segurament alhora una minoria especial dins d'un cosmos relatiu i espès, on el sentit i el sentiment es trenquen jugant amb la mort
nucli:
una taca i una paret
una tàpia
sempre...

© toni cortadella, 2013 - breu - rotulador sobre paper

morts

cantonades on la pols es fang, on avui, com cada dissabte de novembre,  les orenetes mortes del passat agost es passen a la banda 323, algunes procuren obrir els ulls una miqueta per poder sortir millor a la foto, unes fotos que els homes, també morts, els hi fan quasi d'amagades per vendre-les als mercats prioritaris però també marginals, especialment a les mateixes nits dels dissabtes clucs...
es prepara un llop negre sobre fons groc d'un tàpies final per observar el primer raig de sol enmig de les ombres del futur
voldria que el vermell fos protagonista a les properes modificacions, però el negre segueix emmerdant tot, com sempre, però és inevitable, son èpoques de buidors i desassossecs premonitoris de propers mons de sal i molsa,
i sang ?
per cert: al anar a treballar, dins de l'altre foscor verda, m'he trobat a dos fillsdeputa, i no recordo si els he saludat, doncs tinc aquesta costum estúpida de fer-ho, i ja tocaria de no fer-ho més...
cony !
també: hi havia una gran cursa de caminar i a la dreta del camí un cotxe estimbat.

© toni cortadella, 2012 - 2 pàgines de la llibreta beix, apunts de taller.

tàpies

no em va agradar la expo d'ell a la seva fundació... mucho ruído y pocas nueces... las obres exposades no son ni molt menys de les millors de la seva extensa obra - trobo penós que no s'indiqui be el que hi ha a les sales inferior i superior, i ni tan sols vaig veure el famós mitjó, doncs tampoc estava indicat i no em va donar la gana de preguntar-ho... un mitjó que al seu moment no sé quins collons de polèmica en aquest nostre mediocre país va suposar - més propaganda per una proposta mediocre, per una proposta obvia dins l'obra coneguda- per a mi és un dels millors artistes contemporanis o del segle XX, però aquesta reforma tan llarga i l'inici exposat el trobo decebedor - tampoc he veig cap expo de futur i no vull pensar que deu ser necessari per optar a veure la seva -aparent- amplia biblioteca.
punt i apart el material de la sala inferior: tant pels llibres segurament incunables i la resta d'obres alienes de diferents èpoques, estils, civilitzacions... realment valen una volta > només per això fer-hi una visita, però globalment ho trobo insuficient...

vindran temps millors?

destins

...disposem dels destins més amargs que s'ignoren clàssicament des de la confecció primaria de les antigues finestres i que es van ajuntar per crear la més intensa llum... els vents només s'instal·len als llocs on al girar s'esdevindran vida, tard o dora... i no cal trencar mai els aparells que detecten l'amor o l'interès per obrir les portes del present escairat...
en quin moment tot es va separar? o encara tot està suficientment pròxim per continuar creient en l'eterna cançó dels soldats que tornen de la guerra del color i del pigment més ensorrat a la tela i al desig...infinitament brolla la sang que és alhora pintura
ahir quedava escarxofat davant la cua pel tàpies i fotem el camp, i després llarg camí amb les rastes al costat i mig contents/enfadats pels carrers de pixats i rauxa esdevinguda morfina per la vista i el sentit opac, al rondinar en silenci dins el macba que florejava escopinades variades, com quasi sempre...