orígens

he trobat el primer llibre-llibre que vaig llegir als 12 anys (?) i que em va regalar la neus galofré, que va morir el passat juny, per començar amb bon peu: el viejo y el mar de ernest hemingway, em va agradar molt i des de aleshores no he parat, ni pararé_ poc després un de més potent i estrany per a mí aleshores, i no tanpoc després: arlequin de morrist west, que donava la caixapenedès, abans de que jo hi tingués més a veure_ aquest dos però com a lectura d'adults, doncs els infantils com el petit príncep i  l'home dels gats, que em va regalar el meu estimat cosí andreu, també van estar entre els meus favorits, i quelcom devien influir posteriorment, però això ja seria freudià analitzar-ho, si més no feixuc o tonto... i cap els catorze ja començo amb el sr de pedrolo, del qual n'he llegit una trentena i no se encara com se li segueix donant l'esquena, salvo que aviat s'estreni la peli que rodava el malalt de bigas luna sobre l'etern mecanoscrit del segon origen: d'aquesta manera l'acabarem avorrint més o potser serà la manera de que algú faci més d'altres dels seus llibres_ no entenc com una societat cultural com la nostre que no va sobrada de pencaires com el pedrolo no sap o vol reconèixer el seu esforç i magnificar més la seva obra i uns camins oberts, amb risc, constància i llibertat a pesar dels moments en que ho va fer... deu ser el cost de no haver fet capelletes ni de pilotaire als polítics de torn o els deu gremi...
per altra banda una música que recomano: the jam, no passen mai de moda, o si, és igual....
igual que l'eterna amy
també 2 llibres que estic llegint: balla, balla, balla, de murakami - i el lenguaje de la intuición de saráh bachaou, i 1 dels que vaig llegir l'estiu del gran ernesto ekaizer: indecentes, una gran obra per saber com ens han anat enganyant la majoria de fillsdeputa de polítics que hem tingut l'honor de gaudir aquests últims anys...
ah! i especialment una serie de com a mínim fins ara 3 llibres imprescindibles, ja vaig pel tercer, i és del millor del millor que he llegit mai; reality transurfing, 1) el espacio de las variantes, 2) el susurro de las estrellas de madrugada i 3) adelante al pasado, del misteriós vadim zeland, on hi vaig anar a parar fa uns anys a partir del meu interes sobre la física quàntica i les evolucions de jung envers la sincronicitat i d'altres matèries molt més relacionades entre si i amb la nostre quotidianitat més del que ens pensem...
he posat més obra recent a la meva web, i he trobat fotos com la de l'expo tendències a martorell que la penjaré també al facebook
ah! per cert apunto la paradoxa, per a mí, de que l'argument del llibre del west: arlequí té una trama que pot enllaçar quelcom amb algunes de les animalades financeres actuals i qui em podia dir aleshores que al cap de poc m'aniria de nassos cap aquell món, sense deixar de moment l'art, i que per cert la portada de aleshores era l'arlequí de picasso, com a doble paradoxa per a mi ?
fa temps que no escrivia aquí i em trobo estrany.. hi ha algú ?
espero més continuïtat,
o no.

gots

passen els dies i la meva parsimònia és notable, inclòs diria que excel·lent, terriblement excel·lent si ho comparo amb una pared negre on s'aturen projectes i sentiments... dibuixo però amb les precarietats mentals nocives que acostumen a sortir per entre els forats de la ment i una obligació esquerdada o malalta,  que es desintegra per dies o moments...
la sandàlia està trencada i més val tirar-la, no sé si fer el mateix pels més de sis-cents bastidors plens de teles amb pigments que criden, o be odi o be perplexitat, quan no les dues, quan d'altres exclamacions suposadament mesquines, doncs resta massa foscor, massa ràbia, massa desassossec...
son massa savis i ningú enten res alhora
l'àgora diu que més val anar amb compte i que no estem ni molt menys acabats, quan no neguitosos i sovint sanguinós
he trobat el primer llibre que vaig llegir de pedrolo, de fet és un segon que vaig regalar a teresa més endavant, doncs el primer-primer va ser per casualitat (?) a la biblio del insti, on anàvem per estudiar i amagar de las mates, eh, margarida?
aconsello el post de david cos, acertat i incommensurable, en un petit i sentit homenatge al nostre antic però sempre present profe sr mario, al seu intel·ligent blog el got mig ple, una bona, sensible i acertada aproximació a l'imprompta que aquest bon home va fer per nosaltres i tants companys_ en bona part som derivats d'aquells fets_ al david li dec, de moment i en breu solucionaré, un comentari en el mateix post per ampliar/complementar tant entranyable informació...
em sap greu que el diari público estigui en perill, seria bo donar-lis un bon cop de ma... la mediocritat, esclavatge, submissió del periodisme en generals envers els cercles i nuclis del poder (s) fa que un torni a tenir ganes de vomitar massa sovint... iniciatives com ara i público en queden poques i cal seguir, si més no també ajudar_ salvo que el futur del periodisme independent, lliure i valent estigui només a internet, la cosa és presenta difícil en format paper: era massa el poder que tenien les paraules i les opinions lliures, fotent-l'hi el dit al ull al poder dels,polítics millor dit: dels lobbys que estan al darrera de la política i certa societat dels fillsdeputa de torn... cal continuar optimistes però ens ho posen difícil, ara que donem majories absolutes als indecents que només preveuen rebaixar prestacions i drets als menys forts, només per conservar privilegis els de sempre...
tornarem a lluitar, tornarem a vencer.. però tornarem a caure en els mateixos paranys?
a suivre...

ambients

aviat farà 10 anys que tinc pàgina web i uns dotze que hem connectava més o menys assíduament a la internet
cal dir que ha estat i és una bona eina de treball per a fer difusió, comunicació, contactes i expansió personal...
també te els seus perills i tonteríes que només fan que es difumini el saber o la saviesa, la informació i la denuncia de les injustícies d'aquest absurd mon on intentem viure... també una bona eina per a perdre el temps o fer-lo perdre, però en general es pot ben aprofitar per avançar en quasi tots els aspectes...
em fot la poca capacitat de debat que en general encara segueix NO generant: tan en els medis de comunicació, on això hauria de ser un pecat,  com en els dels partits polítics i en les pròpies web o blogs dels polítics on ja hauria de ser un delicte... ens tracten de burros i ens aparten cap el facebook, twiter o modes de torn, on quedem diluïts com un gra de sorra a la platja.. els interessa a quasi tots només el seu propi projecte buit o en contra de quelcom, i que només restem a l'espera de buides noticies, sense capacitat ni de reflexió ni, el que es pitjor: de resposta... i així anem, caminant cap a les més altes cotes d'informacions, vagues, desgases, interessades i en general mortes: convé no agitar ni barrejar massa al galliner: som perillosos si pensem més de la compte !! 
molt sorprès que els de la butxaca han reeditat (horrorosa la portada, per cert...) el passat dia 11 totes les bèsties de càrrega d'en pedrolo, fet estrany, fora de treballs escolars, que encara es faci cas d'aquest mestre, independentista radical, sense concessions, i dels que avui anem molt mancats, davant dels papanatas catalanistes que ara s'han decidir a manar com si fossin déus i emmerdar-nos amb els seus xarops per curar les falses crisis premeditades fa temps i coordinades pels seus laboratoris ja no tan clandestins ara, sense complexos amb la suficient barra ampla...
com l'impresentable d'un dels seus polítics/economistes de paper de fumar, però carai: amb cadira al parlament europeu!!!, que avui li llegia un article podrit al setmanari el temps: on tracte d'entrada a les esquerres rovellades i culpables de haver portat a la ruïna al mig món mal anomenat civilitzat, bé deu ser el seu mon d'audi's i cases de més de 300 m2 per exemple... és vergonyós quan encara proclama (com tants d'altres...) que menys estat i més mercat és el remei,  que segueixen predicant insistentment i culpabilitzant als altres de les seves pròpies receptes que de tan lliberals ens han portat a la lluna de valència, (amb la nena-alcaldessa del tratjos i bolssos vermells abraçada als inefables i variables camps per exemple), però no cal anar tan lluny per evocar a meravelloses figures "honestes" com el reiet del palau, i les seves semi-amagades encara connexions, o dels propis despatxos amb els consellers i assessors del mestre jedy de l'època passada i segurament alguns d'amagats d'ara i a punt de despuntar de nou en les seves noves poltrones o cadiretes ben simulades però calentetes...
això és un entranyable putiferi (m'agrada aquesta paraula (?)) on tothom te encara, paradoxalment, el suposat dret de continuar cagant-se en tots nosaltres...
anava a parlar de la cultura, que ara ens dirigirà tan be com pugui, o més ben dit: com el deixin, el per uns traïdor mascarell, però és massa aviat i esfereïdor encara...
si queda ambientador l'acabaré en pocs dies...

totes les bèsties de càrrega 

de m. de pedrolo