en lloc d'un dibuix o pintura em suren ara lletres:
i
amb les seves parcel·les tan atrotinades com els seus collons, falsegen els seus essers a la vora de la mentida i del teatre barat... els hi hem de fer cas, aparentment, per seguir endavant i poder menjar:
aparentment perquè la veritat (amagada sempre) seria cada dia, cada hora engegar-los a la merda acuradament, tot i que dubto que una majoria estable o faci sovint, crec que cada cop n'hi ha menys, som menys (i els inestables també)
en la taverna groga i negre cada dia hi ha menys gent i més precaris, acollonida, anem a sentir discursos sense mètode, amb gran avorriment (com sempre) i sobretot a sentir incongruències, falsedats, arts de la pallassada i ha veure qui la diu més gran, entre personatges sense papers ben apresos, tot amb preses i sense-sentits,
estem ben penjats, sols i sense cap destí definit ni per definir, la cloenda serà espectacular, però es alhora llunyana, absent ara que faria falta una bona traca pirotècnica, però en la ment, res de física, tot en la ment, i fer trontollar esquemes? ja no es fa, ja no es porta, estem acabats com a personatges d'aquest somnis més que fals: inútil, innecessari, patètic,
Patètic !!
 |
| © toni cortadella, 2016 |
