_ tot neguit per pintar, en un dia on la tristor s'endinsa dins del curull més gran de l'ànima, és inversament intens al conegut esbós repetitiu que fa més gran l'esquerda que m'observa i deriva cap a l'abisme punyent, present i etern...
_ giro la pàgina, però només hi ha el mateix de sempre.
_ imploro crits segadors i hi deixo esquerdes imponents...
 |
| © toni cortadella, 2025 (virant cap el miralls...) |
