sorolls

m'escriu josep carol i m'animo a continuar amb les pintures sobre els poemes de montserrat crusells
tot és lent però necessari (necessari?)
prenc
l'ànima escriu més del compte i alhora es desfà enmig de camins inescrutables pels avisos d'aquells àngels que semblaven, anys a, massa ocupats a destriar refranys i laberints
com
ningú ja escolta les veus dels poetes
només algun somriure i alguna música confosa pels sorolls de totes les potes dels cavalls del conte etern
i
encara algun pinzell parla també
i
 s'asseu a l'ombra d'antigues creences: esforços inútils per saber més o mantenir la pilota de plàstic verda enmig dels peus i les cames brutes de la terra mullada de tots els temps...
potser
encara hi ha el somriure i la mirada enmig d'una cançó i tota la llum enmig dels tres infants de bata blava
a ratlles
i batalles
encara
enmig
de tot

© toni cortadella, 2013 (sense títol encara, o mai)

formes

anava agafant formes i els corresponents cordills i aleshores es va obrir, enmig d'un cel rogent: amb més magenta que el turquesa habitual d'altres hores semblants, la forma d'una serp negre molt gran i ampla, ocupant més d'un terç d'aquell cel ja no tan íntim com abans del gran silenci...
les voltes que s'han fet per a complir amb els deures que ja no son tan necessaris
encara els retoladors s'esforcen a marcar breus formes amb el contacte, extrany i tort, del paper reciclat, ahir recordant a mishima, de la seva pel·lícula del schrader del 85
avui més: algun pinzell em demana que el torturi amb escreix i amb intensitat suficient per pernoctar al vell mig de la boira de sempre, però ara amb alguna flaire de pigments diferents...
saps que no ?
i lleument, al fons a la dreta, agafa la pistola (buida de bales)

© toni cortadella, 2012 =a y.mishima_
226=