m'han emocionat els vestuaris autèntics o reproduccions a tamany real dels fets per picasso per exemple per ballet parade i tants d'altres materials i dades d'un periode de la història de l'art comtemporani, que donant voltes i una renovació total al ballet, ajunta totes les disciplines dins l'avanguarda artística, musical i vital del primer terç del segle XX...
a la llibreria he comprat, després de bastants (masses) mesos: el viejo topo (estimada revista que ja comprava jo des dels primers nº als anys 70 i pico, i que un cop tanca a l'any 82 en jordi dauder (avui fa un mes que va morir) i d'altres van tornar a reobrir fins ara i els he desitjo que per molts segles, doncs hi han poques, molt poques revistes, amb els seus esquerrans i necessaris punts de vista...) i quimera, aquest amb una especial del meu estimat gabatxo houellebecq que, no se quan però, li compraré el seu últim llibre... i no he pogut resistir la tentació de comprar llibres: el arte y el espacio de martin heidegger, dedicat a chillida (quina llàstima, encara no ho puc superar el deixar-nos perdre chillida leku: és un insult a la divulgació de l'art...) i un que fa anys coneixia de referència però no el tenia, el formidable (espero) bartleby, el escribiente, de herman melville...
ahir, per fi, vaig escriure a josep carol, en resposta al seu enviament dels 2 llibres de poemes (en un indret del temps i el funeral del vent) de la seva recent traspassada esposa: montserrat carol (montserrat crusells), el retard però ha estat motivat perquè, alhora que avanço (lent) amb la serie de bach i mussorgski, he començat una, que possiblement titularé anhels, amb collage i pintura sobre paper basats amb la lectura d'alguns dels seus versos_ els primers els he enviat i a sota en reprodueixo un dels últims.
vaig a un ritme, més o menys lent, però amb la meva obra això és relatiu_ ja tinc prou perspectiva, calma, i especialment la llibertat suficient com per relativitzar-ho tot, inclosa la llarga espera de fer alguna expo, fet que potser començaré a activar per fer quelcom a primers d'any, i no tinc cap pressa, però a l'estomac m'he creix un cuc...
com escriu montserrat:
Que hi batega,
rere les estrelles?
Estels i més estels...
I rere el llunyedar de l'Univers?
Milions i milions de mons ignots,
aletejant per l'infinit
llòbrecs jardins
sembrats d'estrelles
 |
| © toni cortadella, 2011 - apunt per anhels- |
