avui és un dia mediocre i alhora especial per la nova etapa que s'obre en el meu mon del meu vademecum particular des dels catorze anys... però insuficient per a revertir-hi alguna senyal més alta que la de la llum enmig de l'oceà o enmig d'un milió de plantes madures de colors per saltar cap una altre realitat que seria única o quan menys semblant a la de segellar fins un tros de traç d'un pinzell amb pigment negre o vermell...
no és inusual però és, encara, estrany, fer-ho, ser-ho i sobretot sentir-ho
be:
és el que hi ha
insuficient però,
i com sempre:
entro dins de l'aigua freda del llac fred i intensament blau cobalt
