milers

es que no acabo de definir, explorar, emportar, embolicar res de la malla mental i dels xarops corresponents que surten de tot allò i això i lo altre... la divisa no s'apropa sense la corresponent realitat i ara, des de fa setmanes, l'hem superada o si més no redreçada per enfortir un pont que per a mi restava feble des de fa uns anys... tornem a la divinitat i als fanals sense la por, ja desterrada o filtrada, allunyada, si... m'ha agradat i m'agrada aquestes coses que fan des de el estado mental, tan on line, però especialment en paper, tan necessitat aquest mon, quasi totalment absent de fills amb certa garantia de continguts per cervells inquiets, generalment generosos i alhora difícil de mantenir, acontentar, surar algun somriure abraçat de certa saviesa i curiositats, ambdós aquests també absents de tots els mercats de xarops de ments i dements... i fa potser ja un mes el sorolla em va captivar, conegut, molt conegut des de fa anys en el meu diccionari particular d'artistes valits, aquest home-artista està ple de llibertat i de cromatismes sincers, de vitalitat absoluta i d'amor a la pintura pura i dura... queda poc per anar a veure'l per la barcelona del turisme socarrimat... ben aviat també al romea l'obra berlin en honor a lou reed i al seu amic schnabel que ho va portar al cinema.. un berlin (un glorios berlin per a i, des de el 1er dia que el vaig escoltar, millor dit que en català ho podem dir: sentir !!!) passat sense pena ni gloria als anys setanta o si més no amb franca hostilitat per molts critics i aficionats del compositor i poeta, o poeta i compositor (l'ordre dels...no altera...)... i murakami sembla a punt de publicar quelcom de nou, i he llegit, be: començat a llegir la meva particular legió de 11 llibres, i ara aturat i estorat pel de l'albert pont: delenda est hispania, aclaparadores noticies sobre un expoli de tres-cents anys que clama per un final el més feliç possible, o quan menys final i prou amb una unió deslleial, anacrònica, falsa i sense cap tipus de raó de ser, salvo es clar: la del cantó que ho ofega tot, inclòs una bella impossible amistat a dalt, a baixa potser encara i estarem a temps, o a llarg temps...
es necessiten mes regadores perquè la terra deixi d'estar seca

brots

les cartes dels àngels diuen nous començaments i serenitat
descriu la veritat de la sensació suprema
quan menys necessària i perfecta brillant quietud com diu david
on anem
on vaig
vaig
a les palpentes quan el bolígraf o retolador desfan les seves tintes enmig de la foscor
però son les úniques armes ara
on el foc
asseca cada una de les llàgrimes
que omplen els convents de l'ànima
onades de núvols
a dalt del res
demano o ploro.

© toni cortadella, 2014  (suite NO)