verdosos

millor no estar en forma d'ele o pitjor: dos guionets junts/
cal aixecar el sentit i alguna raó, però alhora és imprescindible no caure a l'abisme del cel blau...
he desitjat que les gotes de pluja fossin pigments, oli o acrílic, i els colors indiferents però més aviat verdosos, no se perquè, però possiblement serà l'hora d'algun adéu, dins la tragèdia de la vida esmicolada, aquella dels desitjos flamants dins el somni etern o constant_ esprémer la realitat a cops de destral s'esdevé prioritari enmig dels glaçons de la feina esquifida i altament caducada_ no hi ha sentiment però tampoc és una altre fi del mon/
no se sap quan ni com, però acabarà surgin un altre entrepà enmig de l'entrecuix corresponent/
i ara?
imprescindible l'article de manuel castells, a la vanguardia d'ahir dissabte/
m'agrada peckimpah i kubrick, i allen, i picasso, miró, tàpies i kandinskij, i korsakov i  musorskij, i morrison, i winehouse...
ara hi han grans mestres al museu picasso de bcn i està torres garcia al mnac i potser yamandú canosa a la suñol, però encara puc percebre els cocodrils sota la tovallola. mentres a la piscina de la dreta ja no hi caben més napolitans_ tindré que tallar més pa i sindria/
tindré que tallar...

aleshores

escolto swet jane de lou reed i penso que collons ha fet la música popular des de aleshores per superar tot això_ fa pocs dies em preguntava idem davant d'un documental molt ben parit (immillorable) envers els the doors_ alhora avui m'ha tornat a pujar la no se que (amb mig segle que em de dir: el cointreau, el 43, el calisay, els collons de mico...????) quan escoltava still de joy division,o si continuo amb diamond dogs del bowie, o qualsevol de la joplins, el jethero tull, els purple, els floyd, els blue blothers, la mara que ens va parir a tots, com hem d'aguantar la tonteria suprema dels manel, o l'antonieta font de torn, però que ens està passant, o jo mateix que ploro un dia escoltant al bach, o les variacions goldberg del cabronaç del gould i l'altre dia s'hem treu la regla escoltant una parida suprema dels talking heads per exemple >>>, que carai estem escoltant per la puta radio?? que a la mínima surt el filldeputa del georgi dan o com es digui cantant (és un dir...) la puta barbacoa o el puto veranito del collons, però que és això, que és el puto josep cuní o el xavier solà que es pensen que han descobert la merda de tv que es fa ara, per no entrar amb les belensesteban's de la regatera i tot més operat, però que és això_ cal que marxem cap a l'índia o a hawai i amb el ipod ben carregat de reed, morrison, bowie, springsteen, floyd, marley, strites, doors, creedance, collins, purple, cure, davison, clapton, yes, genesis, o jo que se,
a la merda tot
joder,,,,,,,,,,

papers

tinc més de cent trenta papers de la casa guarro de cinquanta per setanta o semblant, a l'espera com una sala d'espera d'un dentista o ambulatori de pressupost retallat, tots son blancs, tot i que hauria d'haver-n'hi alguns d'altres colors, especialment el negre, el gris i el groc nàpols, però ja està be, i més ara que tot pot semblar una excusa més per no fotre'l-hi el pinzell a on cal, i si més no els pigments ara, des de l'agost passat segurament, lliscant ràpids, molt ràpids, sense masses miraments, regalimant el que calgui, sense repassar el traç ni les ombres, deixant les escletjes que calguin, fent viure o parlar, si, el propi color i el gest, desencadenant alguna lletra o paraula furtiva, com a relat capat, com a nova estrella que comença en un firmament on es troben tots els misteris, totes les il·lusions,mentre tot continua car i tot és imperfecta, tot es un paisatge que es fa i es desfà perquè els ulls, tot els ulls possibles signin i sagnin una última mirada, un esglai entre la foscor i la llum, mentre la serp s'acosta, per sobrepassar-lo, al número set multiplicat per set, i pels segles dels segles...

© toni cortadella, 2011 - set

braus

un altre cop sense anar a l'inauguració del julio arriaga_ em sap greu i aquesta vegada hi aniré entre setmana, ja fa cosa no poder fer uns pocs km per veure quelcom genuí dins l'art d'aquestes contrades...
sempre m'ha agradat l'estètica i la plàstica de la tauromàquia, però la crueltat envers els braus gens ni mica, i sembla que no puguin anar per separat, per això estic d'acord amb la llei catalana que acaba amb aquest espectacle fora de temps i massa cruel_ el recent article de víctor alexandre posa varis punts ben clars del interès espanyolista i botifler dels polítics de torn que aprofiten la suposada bandera de la llibertat on no n'hi ha pas... adéu toros pel meu país, sempre quedarà l'art i d'altres mitjans per saber d'ells, i espero que algun dia deixin de matal's també pels altres mons...
viladecans escriu bons articles al cultura's de la vanguardia (per fi catalanitzada...), en general però segueixo al ara.cat i molt menys ara a el país: cest la vie i la competència, per a mi però: tan el país com ara.cat és del millor que hi en premsa ha per les hispania
cada dia veig menys galeries d'art, demà faré una excepció i també al vespre espero anar per montjuïc aviam si s'anima la muntanya amb les sessions de cultura per arreu i suposo que gratuït? 
per cert: acabo de renovar la meva web amb obra sel·leccionada (poca) d'aquest any_ no crec que sigui la crisis però un excés de reflexió i/o preocupacions fan que els apunts mentals i físics no traspassin gens rapit fins als pinzells: altres hores plens de pigments i desitjos, però de moment ara només en algun  racó de l'armari de la ment calenta i persistent quan vol despistar i confondre, com sempre...
quasi be 1 any amb una obra nova estrany,persistent, ràpida, on un nou expressionisme vital és mostra per quedar-se molt de temps, per guarir desitjos cruels i per no curar ferides amb falsos honors... vaja'm: no estic per osties, i aquestes pintures van directes al cor i l'estómac, perquè sinó el fet de pintar !!!!, per pintar a catedrals, monestirs o a parets de ravals???, estic fins els ous i necessito aquesta acció directa i no per estar esperant un tren sense destinació final ni estacions per parar-s'hi...
i cal fer més, molt més, però...
començo un projecte nou, ja, però és un secret, de moment...
demà serà dissabte?
el gat acava d'entrar del carrer
el vent del ventilador es vermell
estais solo, diu un personatge de...
quatre lluitadors amb ganivets a les mans
tinc que trucar eldígoras, farà anys,
el cap
i
fi
:

© toni cortadella, 2011, (sense títol)