verdosos

millor no estar en forma d'ele o pitjor: dos guionets junts/
cal aixecar el sentit i alguna raó, però alhora és imprescindible no caure a l'abisme del cel blau...
he desitjat que les gotes de pluja fossin pigments, oli o acrílic, i els colors indiferents però més aviat verdosos, no se perquè, però possiblement serà l'hora d'algun adéu, dins la tragèdia de la vida esmicolada, aquella dels desitjos flamants dins el somni etern o constant_ esprémer la realitat a cops de destral s'esdevé prioritari enmig dels glaçons de la feina esquifida i altament caducada_ no hi ha sentiment però tampoc és una altre fi del mon/
no se sap quan ni com, però acabarà surgin un altre entrepà enmig de l'entrecuix corresponent/
i ara?
imprescindible l'article de manuel castells, a la vanguardia d'ahir dissabte/
m'agrada peckimpah i kubrick, i allen, i picasso, miró, tàpies i kandinskij, i korsakov i  musorskij, i morrison, i winehouse...
ara hi han grans mestres al museu picasso de bcn i està torres garcia al mnac i potser yamandú canosa a la suñol, però encara puc percebre els cocodrils sota la tovallola. mentres a la piscina de la dreta ja no hi caben més napolitans_ tindré que tallar més pa i sindria/
tindré que tallar...