no fa falta, però es recurrent la mirada des d'una gran distància i a la velocitat de la llum. d'un guston o d'altres que retornen enmig de la ment cansada, i com a visor del gran teatre de l'absurd o de la vida mateixa, que ho envolta (falsament) tot, i al somni em refereixo...
cal sortir més de la capsa i fer un ull a ull amb un dels nens del philip, per exemple.
es simplement necessari,
però no sé on
som
...
Philip Guston, 1973 |
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada