_ entrar a la foscor és més fàcil del que es diu, del que sembla, del que es coneix, de tot el que es comença i es fa malbé també i tot seguit, de forma constant, idiota, destralera, inconscient o no, i sobretot amb l'assegurança absolut o d'una certesa ancestral o primogènita.
possiblement és d'on venim i a on tornarem
la foscor
auster ho comunica a la pàgina 77 de la seva última novel·la
no n'està segur, com tothom, però li fa dir a un personatge
els dos, de fet el que escriu, ja sé, son savis, com també per l'edat ja avançada d'ell i alguna malaltia que amenaça a la raó, fa que el més adient sigui anomenar foscor al que ho és o sembla evident
però
potser no
potser tot és somni, i hi haurà més llum que foscor, o ambdós, o res, potser absolutament res, que també deu ser d'on venim i a on anem: cap el res.
et in arcadia ego (a més a més)
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIJwXm4VDOPjTvujV6Fq3877VaebwI7ItrWzFGWr6lRBZgiaq0ByrfOdLWh4p_9flqL7L8PZyyBv7b4y9fOJSmYdXMipJq0Ct5LF0izREzagdQA0x3nfA98Fyzu49J9catkcjOtOu709zqSKR6r-kzU9kbposX2pOO8i5Bza5eOW7IPWmTy9EQ87J9RsU/w400-h280/PAP_24014.jpg) |
© toni cortadella, 2024 - la nit permanent |