foscors

 _ entrar a la foscor és més fàcil del que es diu, del que sembla, del que es coneix, de tot el que es comença i es fa malbé també i tot seguit, de forma constant, idiota, destralera, inconscient o no, i sobretot amb l'assegurança absolut o d'una certesa ancestral o primogènita.

possiblement és d'on venim i a on tornarem

la foscor

auster ho comunica a la pàgina 77 de la seva última novel·la

no n'està segur, com tothom, però li fa dir a un personatge

els dos, de fet el que escriu, ja sé, son savis, com també per l'edat ja avançada d'ell  i alguna malaltia que amenaça a la raó, fa que el més adient sigui anomenar foscor al que ho és o sembla evident

però

potser no

potser tot és somni, i hi haurà més llum que foscor, o ambdós, o res, potser absolutament res, que també deu ser d'on venim i a on anem: cap el res.

et in arcadia ego (a més a més)

© toni cortadella, 2024 - la nit permanent