dins

un didal de gel amb neu a dins fa que una gota d'aigua s'ho pensi abans de entrar-hi
he trobat intacta els vells plafons de pensart on amb precàries substàncies començava un camí de remors i constàncies poc renovades
la sal trenca alguna superfície tènue i suau quan la paraula es torna pigment
enmig del no res continua el tot i el no res, mentre un somni -el somni- aparca alguna raó que s'obre a l'espai ple de forats i llàgrimes...
no hi cabem tots, però si ens separem un pam de la ment, ens acostaríem, sentint, la verdadera pau i consciència de tot
a la dreta de l'armari blau hi ha tota la veritat sobre el cas del didal de gel
amb la pintura esmorteïda
amb la dosis justa de terra torrada o de siena i de groc nàpols.

© toni cortadella, 1990, apunts amb tinta xinesa