des d'un punt de partida únic enmig d'un mot o pinzellada a la pared dreta oest del cel clos, un paradigma i l'oreneta corresponent que no canta però si riu, i una joia dins d'un
llibre, unes ulleres, on el
naufragi sura d'entre quatre
morts, a la dreta oest del cel, en una
dimensió propera, tot s'altera per no res...
la
revista enganxada a la
pared, mentre un
llibre t'observa, i l'
escletja apaga i enfonsa un desig.
a les dotze de la nit s'obre una
carpeta.
 |
©toni cortadella, trencat,2007 |
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada