pestanyes

sento molt la marxa de lou reed_ feia pocs minuts que l'havia escoltat des del spotify i al poc de veure una foto del seu facebook, m'ha assabento de que havia mort ... vaig quedar tocat per la proximitat de la sincronicitat
sento molt aquesta l'absencia !
potser poeta abans que músic, especialment als últims anys que també es va interessar per la poesia catalana tan viatjant per barcelona com des de new york o amb patti smith, em sembla, i d'altres va participar en uns dies dedicats a la cultura catalana
:
ha estat (és) un dels millors
ho sento molt,
escolto ara a la seva memoria:
walk on the wild side
estem morts o dins del somni
ahir vaig veure al ferran rañé i companya
ahir amb genís
avui amb la mediocritat a l'esquena i als collons, també a la ment obstaculitzada per la mediocritat a l'esquena i als collons més absoluta que s'enfila per las parets del cor, i això és greu, molt greu... i resisteixo, resisteixo, enmig de la basarda _ mentre l'ànima encara resisteix tots els cops, perquè dins del mateix somni o des d'un altre més gran, un àngel o varis, ajuden al pobre pobre pobre pintor de pestanyes i butxaques daurades, però també brutes, molt brutes pel pas d'uns anys...
i
ens agafem
encara
lou
desequilibrant-nos