llims

 _ les formes han desaparegut 

dràstica ment

no hi ha res

un espai buit grandiós, inescrutable...

_ aviat tindrem l'edat de tornar a llençar pedres al riu

rebotant fins l'altre banda, potser hi arribaran també els poemes corresponents

si més no, la saliva caurà pels llavis closos

_ pigments pels llims, que volen fer fang

o sorra de sang

_ i a l'aigua ocells

observant-nos.

© toni cortadella, 2014 - els tolls, lluny