bastidors

 _sovint observo la terra, però ara només hi veig fang, totalment plena de fang _ i no és somni, és una angoixa persistent, una imatge o sentiment real, potser per omplir les coves on s'hi posa el desig ancorat al desassossec constant, semblant al dels temps de quan vaig deixar de pintar sobre teles amb bastidors, on s'eixamplava lentament un raig de basarda a dins del cor que ja deixava de ser meu_ no hi ha prou extintors per apagar aquell foc ni el d'ara, perquè no és fang el que sembla que hi ha arreu de la meva terra... potser encara és fàstic i el saber que el temps continua relliscant cap al no res_ cap un final, la fi inabastable.

 massa terra de fang -  © toni cortadella