bocs, la boqueria...
fa ràbia ser rei i veure com cada dia no tens ni corona ni vergonya, ni una senzilla bala per matar un altre animal en forma d'elefant o pres en una presó sempre podrida, plena de polls i dels teus elefants morts, doncs en lloc de rei preparat ets fill de rei cabró o llangardaix...
marxa, ara que pots, com el teu besavi quan va veure groc, vermell i lila, i es va cagar.
no siguis ximple: ves-te'n, ara que pots i vols, seràs lliure per unes hores, després per sempre més: esclau de nou de les teves mentides, i les de la vostre història...
sabem que sou pocs i tòtils...
© toni cortadella, 2017 (potser no hi seré...) |
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada