trens

...tanta pressa per agafar el tren, després de vuit hores d'estabornidor treball, quan no de sabotatge mental crònic, cínic i de desgavell sonat pels segles dels segles... dinar de mare o iaia, ulls de son o beneficència, agafa't el tren de pressa, esperant avui vingui tard, i si l'agafes t'adormies amb un ull obert i l'altre tancat ja abans de castellbisbal, i arribaves com mig mort per ressuscitar (alguna vegada però, a l'arc del triomf) i baixaves passeig, plaça i de seguida rambla avall, fent el mateix i arribant al mateix lloc de miró al terra que el des-cervellat d'agost, com bon mk-ultra del atrinxerat mental de torn, i per torçar per hospital fins el pati, i escaletes i escales per estar unes hores entre l'olor de trementina, trocets de vidres per mil retines, pigments, ceràmiques, sons i veus i ulls d'aprenent o ulls de saliva i sang... ho trobava tot o ho sentia tot, fins que a les deu de la nit tornada cap a la vila del diable i al fons... sempre montserrat
on és ara això i no és una pregunta...

© toni cortadella, 2017