escolto la música de viena, una altre vega, recordo quan, gràcies a la meva cosina laia i el seu home d'aleshores: en georg, (en aquell moment estudiant d'arquitectura -amb ell vaig descorbrir al gran: -hundertbasser- i que no fa masses anys vaig descobrir que era el president o màxim responsables dels arquitectes vienesos), em van portar doncs: al concert que dirigia un altre gran von karajan al mateix lloc on ara, i sempre, fan aquests concerts a la memòria del vals i als strauss especialment... sempre em recorda el meu tiet àngel, el pare de la laia, que fins ben be tots els anys 60 i 70 els passàvem dinant en un dia com avui a esparreguera, però els 60 a l'hospitalet (a davant de l'ajuntament ?)...
aquest via de tren o de pensaments que és la vida, llisca i molt ràpidament, ja dubto que ara els segons, minuts i hores siguin els mateixos de la nostra infància, on tot era -semblava- més lent... ara aquest llarg tren que és la vida, va molt de presa, no hi ha temps per quasi res... no hi ha temps ?
així caiem en una espiral d'acceleració .. jo espero que aquesta espiral sigui,al final, o millor: durant el viatge, plena de projectes fantàstics i amb l'energia i harmonia suficient perquè els desitjos siguin realitats...
mentrestant us deixo la mirada de la kiara i tres llibres esplèndids, molt diferents i per diferents motius, i que no explicaré aqui, doncs cal descobrir-los (lentament):
4321 de paul auster
transurfing reality (son 5 llibres, si no m'equivoco) de vadim zeland
lo que españa le debe a cataluña (732-1516) de luis suárez
![]() |
© toni cortadella, 2017 (entre el blanc i el negre sempre hi han ulls) |
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada