ferides

hi ha una terra encesa, sovint feta de paraules, sense imatges, a on més que sovint hi veig un arc ple de colors que envolten els desitjos, la basarda, la pell i totes les pàgines ferides d'una història.
no sabem on anar, però cada dia agafem un transport per girar envers els petits traços de decadència i patetisme que capgiren sentiments i horrors abandonats a la nevera dels danys de cor passats o presents.
la ment (el pensament amb l'eterna angoixa) ens protegeix una mica, però és millor assaborir les mels de l'amor o no saber més de l'enyor o del foc de la nit constant, infinita
infinitament
infinita ment
quan mosseguem la poma es trenca el primer desig
amen

© toni cortadella, 2018