ara;
escric aqui, doncs no trobo l'estilogràfica, tampoc hi ha paper, només una mica d'angoixa:
...estava estirat a terra amb una tortuga, i mentre miravem al cel gaudin d'un ocell volar, ella em preguntava: ets una persona o una persiana ?
estic buscant la resposta encara, vint hores després,
o no...
sempre quedarà l'aigua i el vent... i la llum.
© toni cortadella, 2017 (hi ha una aigua eterna per tots) |
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada