6 de gen. 2018

reis

...trobada i creuada de reis amb disbarats i empresonats a la vora dels reis i súbdits dels reis que es creuen reis d'un regnat, com tots, anacrònic, absurd, infame, inculte i idiota... al costat dels botxins en forma de fiscals, jutges amb les seves variades però alhora úniques màscares i tota la mandanga fatxa dels temps moderns, amb fam i formes inquisitorials i animals... com animals, reis i els seus bastards dansant eternament en una pasqua carcamal abans de carnaval...
bocs, la boqueria...
fa ràbia ser rei i veure com cada dia no tens ni corona ni vergonya, ni una senzilla bala per matar un altre animal en forma d'elefant o pres en una presó sempre podrida, plena de polls i dels teus elefants morts, doncs en lloc de rei preparat ets fill de rei cabró o llangardaix...
marxa, ara que pots, com el teu besavi quan va veure groc, vermell i lila, i es va cagar.
no siguis ximple: ves-te'n, ara que pots i vols, seràs lliure per unes hores, després per sempre més: esclau de nou de les teves mentides, i les de la vostre història...
sabem que sou pocs i tòtils...

© toni cortadella, 2017  (potser no hi seré...)


5 de gen. 2018

trens

...tanta pressa per agafar el tren, després de vuit hores d'estabornidor treball, quan no de sabotatge mental crònic, cínic i de desgavell sonat pels segles dels segles... dinar de mare o iaia, ulls de son o beneficència, agafa't el tren de pressa, esperant avui vingui tard, i si l'agafes t'adormies amb un ull obert i l'altre tancat ja abans de castellbisbal, i arribaves com mig mort per ressuscitar (alguna vegada però, a l'arc del triomf) i baixaves passeig, plaça i de seguida rambla avall, fent el mateix i arribant al mateix lloc de miró al terra que el des-cervellat d'agost, com bon mk-ultra del atrinxerat mental de torn, i per torçar per hospital fins el pati, i escaletes i escales per estar unes hores entre l'olor de trementina, trocets de vidres per mil retines, pigments, ceràmiques, sons i veus i ulls d'aprenent o ulls de saliva i sang... ho trobava tot o ho sentia tot, fins que a les deu de la nit tornada cap a la vila del diable i al fons... sempre montserrat
on és ara això i no és una pregunta...


© toni cortadella, 2017


3 de gen. 2018

solituds

...ets sent sol, però la solitud és l'estat ideal, o és l'estat original, però de seguida ho varem voler canviar, ho vàrem omplir de fets i gent... hem nascut per crear, compartir o emmalaltir amb els demés... la solitud és un bon estat si ets saps administrar l'angoixa que sovint porta a la solitud o el desassossec... mossegant-se la cau sovint.
ara;
escric aqui, doncs no trobo l'estilogràfica, tampoc hi ha paper, només una mica d'angoixa:
...estava estirat a terra amb una tortuga, i mentre miravem al cel gaudin d'un ocell volar, ella em preguntava: ets una persona o una persiana ?
estic buscant la resposta encara, vint hores després,
o no...
sempre quedarà l'aigua i el vent... i la llum.

© toni cortadella, 2017 (hi ha una aigua eterna per tots)

2 de gen. 2018

ismes

recupero una gent, per casualitat (?) que quasi no sabia res i val la pena escoltar: morphine _ com també un llibre, ja no sé a on i quan comprat, que tracta del postisme (el postismo, en castellà de jaume pont,de la molt, per a mi, entranyable edicions del mall -serie ibérica-), doncs escriu pont sobre aquest moviment, molt situat a madrid dels 40, i bastant oblidat per el món de l'art en general... volien sintetitzar el pas o la superació dels antics ismes (no tan antics aleshores, però si per donar un pas endavant, i més aleshores en aquell gran desert de la postguerra espanyola _ revistes, algun llibre, molta poesia i algun happening, que en aquella època era com ciència ficció en el món intel·lectual espanyol totalment ocupat per la més rància pudor franquista _ es perfectament revissable en algun macba valent o no massa desorientat, o desviat quan no mig o plenament estabornit o mutilat per la sacrosanta estisora estatal i del conte de les retallades submarines, i ara ja a plena llum diària de la superfície estelar dels corruptes... constatar també que encara no l'he llegit tot, però es nota més que interessant i necessari...
ahir apuntava sobre el reality transurfing, però anoto un enllaç relacionat, específicament amb els 5 llibres, per motivar al màxim que algú s'hi posi, doncs és un camp amb moltes possibilitats !!
parlant abans del macba: cal anar a veure, i queda poc, fins el 25-febrer: la segurament excel·lent expo d'en joan brossa, que aquest any nou potser farà ja 30 anys que vaig tindre la satisfacció de coneixer-lo i parlar amb ell unes bones estones a la estimada galeria el setze de martorell (quants anys i quant enyor !!!)
buscant llibres del mall, m'he trobat una gran pàgina todos tus libros, per trobar molts, diuen que un milió, de llibres i sobretot on trobar-los... interessant la llista del més venuts, a la que en general, mai els hi faig cas...

© toni cortadella, 2017


1 de gen. 2018

ulls

començo any -un altre- amb els ulls de la kiara pel facebook, i aqui, vejam si aconsegueixo algun fil de continuïtat, doncs és més que necessari alguns tipus d'expressió, ara que no apunto massa amb els pinzells, però no decaic amb el des-encaixament de les desitjades trobades mentals amb la musa universal, o els àngels o dimonis corresponents, tot sigui per l'ambigüitat que ens mostra o demostra aquesta vida...
escolto la música de viena, una altre vega, recordo quan, gràcies a la meva cosina laia i el seu home d'aleshores: en georg, (en aquell moment estudiant d'arquitectura -amb ell vaig descorbrir al gran:   -hundertbasser- i que no fa masses anys vaig descobrir que era el president o màxim responsables dels arquitectes vienesos), em van portar doncs: al concert que dirigia un altre gran von karajan al mateix lloc on ara, i sempre, fan aquests concerts a la memòria del vals i als strauss especialment... sempre em recorda el meu tiet àngel, el pare de la laia, que fins ben be tots els anys 60 i 70 els passàvem dinant en un dia com avui a esparreguera, però els 60 a l'hospitalet (a davant de l'ajuntament ?)...
aquest via de tren o de pensaments que és la vida, llisca i molt ràpidament, ja dubto que ara els segons, minuts i hores siguin els mateixos de la nostra infància, on tot era -semblava- més lent... ara aquest llarg tren que és la vida, va molt de presa, no hi ha temps per quasi res... no hi ha temps ?
així caiem en una espiral d'acceleració .. jo espero que aquesta espiral sigui,al final, o millor: durant el viatge, plena de projectes fantàstics i amb l'energia i harmonia suficient perquè els desitjos siguin realitats...
mentrestant us deixo la mirada de la kiara i tres llibres esplèndids, molt diferents i per diferents motius, i que no explicaré aqui, doncs cal descobrir-los (lentament):

4321 de paul auster
transurfing reality (son 5 llibres, si no m'equivoco) de vadim zeland
lo que españa le debe a cataluña (732-1516) de luis suárez


© toni cortadella, 2017  (entre el blanc i el negre sempre hi han ulls)


31 de des. 2017

abandonaments

acabant l'any 17 del 21, i sembla que m'adoni avui que tinc un blog abandonat...
i em sap greu, però ara quatre lletres, no per quedar be, és el segon post d'aquest any, però no em fa cap tipus de vergonya en especial, això va com va, de fet va poc, però res de càrrecs de consciència per aquests ares que se'n van o venen, a més jo sóc, o era, pintor, lo de les lletres és un més a més, que no fa ni dia a dia ni mes a mes, però és el que és, és el que hi ha, no massa més...
estimo les lletres, però més les imatges, i en poso a sota una de maca que vaig fer i he posat fa molt poc al facebook i que m'agrada especialment, per aquesta mini-gimcana que sura i sua viralment per aquells boscos, amen ser fer-lo servir tot ara per animar més algunes de les meves fulles o rames del mateix bosc, mateix bosc que ha de canviar cada dia, cada setmana, cada moment que ens deixi la pròpia frondositat de les idees i... del bosc, de tant en tant procuraré que les rames deixen passar llum, molta llum, tan necessària sempre, necessito llum i caminar, caminar molt, fins a volar, fins a...

© toni cortadella, 2017  (3/7)



5 de març 2017

rars

sota el títol de rars hi entra tot o quasi tot el que no s'enten, siguin persones, animals o coses, o sigui tot, incloent pensaments, somnis i estats eteris de tot signe racional o més aviat el contrari...
no existeixo sinó no dono a conèixer la meva obra, sigui amb pigments o amb lletres o el que faci falta, i en fa molta...
així posats, fa un any que no passo per aquí ni per allà, no passo enlloc, només algun allà...
estic però, ara amb local nou i pagant el que per rar, obscur o per malaltia, no sé com analitzar-ho encara, ho vaig fer (sense adonar-me'n) molt malament amb josep i siscu... ara a retallar estones i suors per un no res ja escrit abans, ja dissenyat en la fase de pre-foscor ?
no hi ha dret la quantitat de temps (nul·la) que he perdut en l'espai que no és el de la llibertat absoluta, és aquell espai que sembla que quan és legalment teu no ho és de veritat, és un simulacre de llibertat o si més no: és un espai possible i que ni tan sol sabré que serà aquell quan em donin les píndoles del dia vint-i-cinc...
lluitaré, si puc, crec que si i ara més que mai, amb algun pinzell ple de pigments o sangs...
i
encara veig les ombres, suant !

© toni cortadella, 2017




1 de febr. 2016

platets

anava escoltant saucerful of secrets i m'ha pujat la mala-llet_
en lloc d'un dibuix o pintura em suren ara lletres:
i
amb les seves parcel·les tan atrotinades com els seus collons, falsegen els seus essers a la vora de la mentida i del teatre barat... els hi hem de fer cas, aparentment, per seguir endavant i poder menjar:
aparentment perquè la veritat (amagada sempre) seria cada dia, cada hora engegar-los a la merda acuradament, tot i que dubto que una majoria estable o faci sovint, crec que cada cop n'hi ha menys, som menys (i els inestables també)
en la taverna groga i negre cada dia hi ha menys gent i més precaris, acollonida, anem a sentir discursos sense mètode, amb gran avorriment (com sempre) i sobretot a sentir incongruències, falsedats, arts de la pallassada i ha  veure qui la diu més gran, entre personatges sense papers ben apresos, tot amb preses i sense-sentits,
estem ben penjats, sols i sense cap destí definit ni per definir, la cloenda serà espectacular, però es alhora llunyana, absent ara que faria falta una bona traca pirotècnica, però en la ment, res de física, tot en la ment, i fer trontollar esquemes? ja no es fa, ja no es porta, estem acabats com a personatges d'aquest somnis més que fals: inútil, innecessari, patètic,
Patètic !!

© toni cortadella, 2016




29 de gen. 2016

dies

tants dies sense passejar per aqui, sense fer-hi res de res...
no hi ha massa a dir ? sempre hi ha quelcom, per exemple ara pensava que heroes es la millor canço que he sentit mai ? potser no, n'hi han moltes més, però aquesta és especial...
vaig anar a veure, o millor dir "sentir" els animals a l'egipte, en la recent expo ja tancada del caixaforum: esplèndid l'art d'aquesta gent tan coneguda però alhora també amb molts interrogants !! _ fins el 14 de frbrer encara estarà dibuixar versalles...
pinto, pinto poc, però pinto...
m'he passat tot el 15 sense pujar res a la meva web, però si al facebook, vejam si faig el contrari aquest 16, crec que la meva web es mereix més constància expositiva, pe això la vaig  fer _ estic desencisat encara, amb els desassossecs corresponents. i els vicis i virtuts del nen que pintava i dibuixava sense parar i que encara ho és, només en i amb la ment, però això és el que val _ que val per a qué ? per entrar en algun llim ? potser en alguna sala de tortures, de somiatruites, de tontus ? no sé, m'és igual... la vida segueix, el mon segueix rodant i ens seguim fent més mal que be _ cest la vie !!! i jo vaig pintant, poc i en petit, però pintant, i ho voldria més constant, i en gran i a tota ostia, però...
llegeixo 4 ó 5 llibres al mateix temps (nits) murakami especialment, però els dilluns passat, no: diumenge al vespre passat, vaig començar ficccions del jorge luis borges, grandiós escriptor que tot i així l'he llegit ben poc i crec que en pocs mesos me'l menjaré en grans proporcions (literàries...) _ algo semblant vull fer amb cortázar,
i cambiant de tema:
m'agrada aquesta carta
demà gruix de pintura, o no
el vent crema i es moren els cantants i els músics...


15 de maig 2015

crecs

tant de temps sense estar per aqui _seguim vius que ja és molt _ he vist a picasso i dalí una mica més junts, amb les seves contradiccions, contraindicacions, contraportades i contraputades... son mons oposats que es troben sovint, inclòs ara tant de temps ja morts, la cosa dona i alhora es re-pentina i repel·leix, com les ombres de la historia i la genialitat corresponent, un molt més que l'altre, com és obvi, com és obvi, però cal fer re-lectures de tant en tant, com tot a la vida, res és el que sembla, res és el que és...
llegeixo sala i martin, regalat per la gran maria carme i també vila-matas, el seu primer exit potser, ja fa més de 30 anys, crec... pintura: no veig expos de galeries des de potser farà un any, a la tàpies amb l'arnau, ens va agradar com sempre la seva obra i d'altres projectes esvaïts pel temps, la nostàlgia, la mort i la cua de cavall, per exemple, no sé massa on estic, per culpa d'una droga anomenada treball, incorporada a les meves venes quan acabava de construir els catorze anys, i en farà quaranta ja, és la putavida, poques pintures enguany però suficients que instal·lar aviat aqui i ara algunes només al facebook, és la vida, la tarda i el vespre, el matí és pels botxins i pels astronautes _ tinc un p7 i ara escolto a chema madoz a la radio dels de em, una genialitat de madrilenys q fa temps no veia ni escoltava i aviat ho sentiré indispensable, ja han tret el nº 7 q no tinc, però tindré per 5 €
al caixaforum em vaig trobar amb els de pixar i els de perú: impressionant tot i més que no vaig veure, doncs vaig anar llepant bastants dels totxos de cada paret on plorava i sospirava el meu or
obrim la llum i veig només un sol que no és meu, potser d'aquella galàxia on el berlanas em mirava lentament (lenta ment) dins el somni al bar i després a l'avinguda montserrat per tornar a madrid a muntar una expo impossible, com tot, també en somnis i amb les corresponents il·lusions en blanc, negre i una mica de colors, quan ens portem be i podem sortir al pati, amb aquelles cuixes totes pelades, brutes o sagnoses, amb tan de fred acumulat que ni notàvem, salvo quan una pilotada ens despertava el dolor...
no se quantes portes hi tancat, i ara obrir-ne més costarà (anys)
els anys
la parka
l'anis o el furor dins la carpeta xisquejada
crec que si
crec.

 © chema madoz

5 de set. 2014

milers

es que no acabo de definir, explorar, emportar, embolicar res de la malla mental i dels xarops corresponents que surten de tot allò i això i lo altre... la divisa no s'apropa sense la corresponent realitat i ara, des de fa setmanes, l'hem superada o si més no redreçada per enfortir un pont que per a mi restava feble des de fa uns anys... tornem a la divinitat i als fanals sense la por, ja desterrada o filtrada, allunyada, si... m'ha agradat i m'agrada aquestes coses que fan des de el estado mental, tan on line, però especialment en paper, tan necessitat aquest mon, quasi totalment absent de fills amb certa garantia de continguts per cervells inquiets, generalment generosos i alhora difícil de mantenir, acontentar, surar algun somriure abraçat de certa saviesa i curiositats, ambdós aquests també absents de tots els mercats de xarops de ments i dements... i fa potser ja un mes el sorolla em va captivar, conegut, molt conegut des de fa anys en el meu diccionari particular d'artistes valits, aquest home-artista està ple de llibertat i de cromatismes sincers, de vitalitat absoluta i d'amor a la pintura pura i dura... queda poc per anar a veure'l per la barcelona del turisme socarrimat... ben aviat també al romea l'obra berlin en honor a lou reed i al seu amic schnabel que ho va portar al cinema.. un berlin (un glorios berlin per a i, des de el 1er dia que el vaig escoltar, millor dit que en català ho podem dir: sentir !!!) passat sense pena ni gloria als anys setanta o si més no amb franca hostilitat per molts critics i aficionats del compositor i poeta, o poeta i compositor (l'ordre dels...no altera...)... i murakami sembla a punt de publicar quelcom de nou, i he llegit, be: començat a llegir la meva particular legió de 11 llibres, i ara aturat i estorat pel de l'albert pont: delenda est hispania, aclaparadores noticies sobre un expoli de tres-cents anys que clama per un final el més feliç possible, o quan menys final i prou amb una unió deslleial, anacrònica, falsa i sense cap tipus de raó de ser, salvo es clar: la del cantó que ho ofega tot, inclòs una bella impossible amistat a dalt, a baixa potser encara i estarem a temps, o a llarg temps...
es necessiten mes regadores perquè la terra deixi d'estar seca




25 de gen. 2014

brots

les cartes dels àngels diuen nous començaments i serenitat
descriu la veritat de la sensació suprema
quan menys necessària i perfecta brillant quietud com diu david
on anem
on vaig
vaig
a les palpentes quan el bolígraf o retolador desfan les seves tintes enmig de la foscor
però son les úniques armes ara
on el foc
asseca cada una de les llàgrimes
que omplen els convents de l'ànima
onades de núvols
a dalt del res
demano o ploro.

© toni cortadella, 2014  (suite NO)





 
 
Copyright © xaropdement
Blogger Theme by BloggerThemes Design by Diovo.com