davanteres

 _ no sabem del màxim esplendor

 ni de la màxima nuesa espiritual que s'amaga dins l'ànima, no sabem res

però intuïm

és innat

és necessari

sempre

saber d'una possibilitat, de dues millor

i si son més, millor encara

per ser i recercar eternament

entre la buidor i l'essència de la primera font

origen de tot.

© toni cortadella, 2024

foscors

 _ entrar a la foscor és més fàcil del que es diu, del que sembla, del que es coneix, de tot el que es comença i es fa malbé també i tot seguit, de forma constant, idiota, destralera, inconscient o no, i sobretot amb l'assegurança absolut o d'una certesa ancestral o primogènita.

possiblement és d'on venim i a on tornarem

la foscor

auster ho comunica a la pàgina 77 de la seva última novel·la

no n'està segur, com tothom, però li fa dir a un personatge

els dos, de fet el que escriu, ja sé, son savis, com també per l'edat ja avançada d'ell  i alguna malaltia que amenaça a la raó, fa que el més adient sigui anomenar foscor al que ho és o sembla evident

però

potser no

potser tot és somni, i hi haurà més llum que foscor, o ambdós, o res, potser absolutament res, que també deu ser d'on venim i a on anem: cap el res.

et in arcadia ego (a més a més)

© toni cortadella, 2024 - la nit permanent

absents

_encara no sabem on som

_hi ha qui mira i remira tota els camins

_altres recerquen ànimes i paisatges

_però tot està en els somnis

_i tots hi estem absents.

© toni cortadella, 2023 - els dubtes i els dies

inoperàncies

exprimim soledat per acariciar terrenys erms

dissortadament 

clatells que no s'obren ni per agafar els fums de les guerres vives

per mort de l'únic àmbit on no hi ha déus ni martiris

res de res

amen

© toni cortadella, 2023 - dubtes o inoperància (encara) i no és el títol

llims

 _ les formes han desaparegut 

dràstica ment

no hi ha res

un espai buit grandiós, inescrutable...

_ aviat tindrem l'edat de tornar a llençar pedres al riu

rebotant fins l'altre banda, potser hi arribaran també els poemes corresponents

si més no, la saliva caurà pels llavis closos

_ pigments pels llims, que volen fer fang

o sorra de sang

_ i a l'aigua ocells

observant-nos.

© toni cortadella, 2014 - els tolls, lluny 

marbres

 _ vas veient alguna aurora boreal quan recent toques el marbre del seient reial on t'asseus guaitant l'alba al principi dels matin roncs

_ penso en aquella aigua cristal·lina que baixava del rierol del rector, o potser era un altre a múnter, on allà era feliç dins d'aquells estius immensos_ en un d'ells:  fischer s'empassava a spasski

_ quins estius (no tornaran, al contrari: ha marxat tanta cosa i bona gent...)

_ hauria de veure més sorra als teus ulls.

· per poc, encara sense títol - © toni cortadella, 2023

fragments

 _ sovint, dins de les alteracions de l'àmbit incoherent, hi ha moments o espais on els miralls trencats, els seus vidres com a fragments de l'ànima, es tornen a ajuntar, esporàdicament però consistentment alhora_ i procuren fer-se veure i escoltar, si més no per fer-se una salutació o un cop fort a l'escaire corresponent de les altres ànimes (esborranys passats)

_ he sortit al carrer i l'espelma s'ha tornat a apagar.

et fem servir, habitualment - © toni cortadella, 2023

victòries

 _ difícil saber on estan les penyores per llistar o els estels perduts per guanyar alguna batalla (la guerra és impossible)

_ hi ha una saviesa oculta

_ cap gerani sense aigua, si us plau (o millor pels clavells?)

· massa guerra - © toni cortadella, 2023

auris

_ no saps mai que fer, si fer-ho o no fer-ho, si fer més o fer menys,, si endinsar-se o sortir-ne... tot és difícil i alhora ho deixo a l'expectativa _ una expectativa constant que relativitza el recercar pels escaires de la memòria... de les memòries (com esbrinar x neurones i savieses escorçades i escurades, en part, en bona part, espero, del que ens ha dit Eleazar, i molt es manté) _ és tot un món i un món i apart, també... quelcom hermètic i possible i escairat, altament personal en una tarda per analitzar, o no.

_ avui però, quatre coses, de fet una, al meu facebook, que copio...

paisatge imaginari del llop - 07

· esperant l'espera (dinàmica ment)

... mar i torre que es poden veure amb vista i a l'inrevés, però jo crec que el nom pot vindre d'orell o aurell, que és daurat en català antic, i abans per mart, de Marta, que és una de les mares d'aquesta gent blanca del globus on som, i una de les 3 maries (navegants)

apunt (paisatge imaginari del llop) © toni cortadella, 2023

avenços

 _ sap greu que s'acaba l'Avenç en el número 500, fent una repassada, suposo, de tot l'esdevingut des del nº 1, ja ben bé 46 anys !! pel llunyà 1977, en una època de gran revistes i publicacions de tota mena i noves edicions de tot i més, després d'una llarga i merdosa dictadura militar i mental, semblava que tot era possible... (ho deixo aquí)

_ i s'acaba perquè, tot i que no està del tot mort, el paper o l'edició de revistes en paper: minva cada dia més

_ els llibres han sobreviscut i amb prou optimisme de continuar endavant

_ mals temps però, pel format paperil

_ deu ser que som més intel·ligents que mai i no tenim por per aturar el nostre gran saber, especialment pels mons d'internet, tan plens i cofois i tan bons per algunes coses i desastrosos per tants més...

_ i així anem, no passa res... o si, perquè continuem deixant als més idiotes perquè ens manin i facin el que vulguin...

_ a casa potser tindré només una cinquantena de números, o potser més, (que últimament em costava bastant trovar-la físicament) d'aquesta important revista que ha dignificat el saber i la difusió del nostre idioma i cultura, tan difícil de mantenir al depassar dels anys i dels segles... Amen.

_ no descarten, diuen, en un futur tornar a aparèixer. Les institucions, sobretot les polítiques no els hi hauria d'importar un rave això, perquè al final es tracta de mantenir la nostre dignitat a més del que he dit.

Potser tot importa res ara, i demà?

Gràcies a l'Avenç per tot el que heu fet i fins on heu arribat, esperant torneu ben aviat, és (extremadament) necessari...

endinsar-se - © toni cortadella, 2023

amors

 _ sovintejar l'amor... els tímids no anomenem massa o gens la paraula amor

_ és la mateixa timidesa o el no voler-la fer servir en mots, salvo algun poema, però tampoc allà

_ és sorollosament inútil parlar o cridar a l'amor, ja li dediquem la pintura els que ho podem fer

_ tota l'obra, si cal o no

_ algun poeta o actor tossut  ja parlarà per nosaltres, sinó és massa tímid

_ em sap greu la mort de chema cobo

_ no és amor. O si.

dins del vent hi ha sepultures, (Dedicat a Chema Cobo) - ©toni cortadella, 2023

entrades

 _ 

...a qui servim? 

que estem fent aquí o allà o més enllà, o enlloc?

un joc o un foc?

el fred és la calor necessària, o a l'inrevés?

com un sac on ens hi posarem al final... al final de què?

hi ha principi... i final?

on ets o a on sóc?

pinto 

Serena ment?

petites façanes, per entrar-hi o no, per observar i fer-hi quelcom, o no.

triant, ho veus - © toni cortadella, 2023