_ guixava tota l'estona l'estora de l'entrada de casa, durant hores
_ no he vist ningú que li donés cap importància, passats ben bé deu dies
_ quina sort si no tinc esglais
_ he guardat dos pots més de pebre, a més del que encara hi ha amb un dit a dalt de l'armari a ma esquerra.
![]() |
© toni cortadella, 2025 (text i imatge, i anar fent perquè no es quedi mut aquest blog) |
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada