aturats

és la flacciditat del contracte, l'omissió del deure o la burrada de la ment obtusa, impotent o líquida i bruta... no estem capacitats per fer-ho be o millor o serenament com a mínim...
no hi ha esma, aleshores qué ??
no agafis el cony ni l'anís independent, no facis res...
no siguis...
ei !!!

© toni cortadella, 2018

somriures

els pensaments van i venen... circulen, engrandeixen i empetitonen, s'estimen i es fan mal, lluiten o s'escanyen... tinc alertes mentals durant tot el dia per escriure després aquí i allà, sovint a més en lloc de cap lloc visible o imvisible, viu o mort, doncs s'esvaeix tot alegrament o millor dit: tristament (trista-ment)
ja no llegeixo diaris en paper, potser alguna vegada cada dos o tres mesos, és el que hi ha o el que toca, però encara em resisteixo a no fer-ho, però hi ha una corrent que corra massa que va anul·lant fets reals, o això sembla...no trobo ni recerco coherència, no la vull, sembla que n'hi ha massa arreu, i de fet només ho sembla, no n'hi ha gens, l'única coherència que de vegades trobo és només en els somriures dels nanos, i algunes de les seves paraules i oracions, sobretot si no passen massa dels 5 ó 6 anus d'edat... selecciono molt, si... la vida és així, només sembla coherent quan ets molt i molt jove, ningú a tingut del tot forces per imposar les seves veritats, imbecil·litats i sobretot incoherències... el mon és així, bé el mon que hem creat i destruït en parts quasi iguals...
estic fent una petita nova sèrie de dibuixos, que no sé perquè he titulat apunts del mai, i de moment, com que fa quasi quatre anys que no renovo la meva web, ho penjo tot al meu facebook (be, això d'anomenar-lo meu és un dir desèrtic...) la qüestió és que m'ha accelerat unes pintures que ara tinc clares i poden suposar un abans i un després, o quelcom semblant a un desig de canviar de veritat, inclòs si no hi ha un canvi, com a mínim una evolució, i sobretot el fet de tornar a tocar els putus pinzells, que sembla que em facin fastic últimament (última-ment)
fins i tot ahir escoltava el llarg tema de close to the edge dels senyors de Yes, una meravella que apunto allà a qui vulgui escoltar coses diferents i bones en contraposició a les merdetes actuals...
tot s'acosta cap un petit renaixement, però tinc que reconèixer que costa d'arribar, d'assolir, de fer.. més hores amb el llapis o pinzells, farà que el nen estigui més tranquil... o no.

© toni cortadella, 2018

paradisos

el fàstic que fa que es vulgui empresonar a persones innocents, només per haver cantat una cançó contra un rei, un polític, uns policies que peguen a gent de pau, o estaments o icones religioses, o el que és vulgui, mentre segueixen lliures polítics lladres i corruptes, religiosos violadors, violadors, o polítics que van alterar totalment sistemes econòmics per enfonsar a persones i empreses, per els seus guanys amagats en els seus paradisos fiscals... ara a més estem en un país on hi ha presos polítics, quan semblava que la llibertat d'expressió era el màxim que s'havia i s'ha de respectar com a mínim en una societat, ara, mal anomenada democràtica... només repressió sense cap reflexió, veient cada dia com la justícia d'uns quants es barreja amb els seus polítics d'afinitats compartides, corruptes i maldestres... això no és una societat amb convivència, que ha de respectar les raons o idees dels altres, això és una Vergonya !!!!

© toni cortadella, 2018

pams

dubtava ahir al fnac si comprar el elefante desaparece de murakami o paraíso inhabitado d'ana maria matute, al final vaig fer aquest últim, i avui ja porto més de 20 pàgines, un gran llibre, on a la seva maduresa, crec que l'escriu al 2009, la porta a paraules escrites amb una extranya senzillesa, intimitat i sentiment, alhora d'una forma gràfica vorejant el surrealisme on dona veu a la més intima de les cançons de la vida... la infantesa, on tot està per fer i tot s'està descobrint a pocs pams del terra i de la terra, com a contrast i equidistància d'aquest cel meravellós d'on venim i anem tots alhora...
també:
no sabiem avui si anar al macba, peró la pluja i la mandra a fet recular qualsevol iniciativa,
algún dibuix si, alhora que en poso només un,com és tradició, no sempre, allà.
cal saber si aquesta setmana faig canvis o avançaments necessaris i algun de radical.
això és un blog, un bloc o dietari, o una mostra de candor, de formol o de calaixos mentals desendreçats, o segurament només un bon xarop de ment (xarop dement)
la qüestió és que és
i ahir deia que tots és res, quan també en el res està el Tot
ara:
anem-nos
rient
o plorant

© toni cortadella, 2018

polítiques

em fot dels nervis la política actual_ des del 75, potser una mica abans, amb només tretze anys, però sobretot dels 14 als 21, la política, igual que l'art, potser no més, m'ha portat a sentir-la com una passió de les grosses, perquè és un origen o annex a la societat, a la nostre realitat, on ha d'existir cert equilibri que ens mantingui i ens accepti com a humans dins un context on no hem de ser uns més que els altres, en una paraula: llibertat, per mantenir-nos vivint amb respecte i dignitat.
últimament a catalunya això no ha estat, ni és avui dia encara, un tema de respecte ni de dignitat, ans ben al contrari i això s'ha d'acabar: només volem una república independent per fer i desfer les coses que ens impliquen, i res de saber res d'un govern espanyol vergonyosament nacionalista i fatxa _ nacionalista en lluita contra una altre nació, cosa que no fem des d'aqui, salvo que ens toquin els pebrots, després d'anys de voler negociar i ells només fer mal (física i mentalment!!)
haurem de sortir de casa per defensar-nos i aconseguir la República.
ho farem ??

© toni cortadella, 2018

dissenys

mengem a tota pastilla i a més no entenem com es fa l'ou ferrat com a ou ferrat d'estratègica vinculació amb l'aprompta més absurda per matar pensaments...
he trobat un lloc web gratuït força interessant per fer-me, ara que no em va la de sierra, la penjada dels 4 últims anys d'obra meva, mig morta salvo quelcom per facebook i que ja és molt,  i una altre meravellosa per dissenyar quasi de tot, i de moment sembla gratuïta, i es diu canva, doncs vull fer una revista amb pdf que fa anys vaig a darrera...
bon llibre per descobrir coses molt interessants del jo i de l'entorn tan estrany que vivim, o això ens pensem: Los pensamientos son cosas de Ernest Holmes i Willis Kinnear, és un llibre que llegiré per tercera vegada des de 2010 aprox. i no em cansaré de fer-ho (suposo)
cal lluitar més contra la depressió, com avui es mostrava en el programa que he mal vist de Jordi Evole (caldria veure'l sencer, quan pugui)

© toni cortadella, 2018

llamps

quan obres un any i al vint-i-tres dia ja veus que no funciona  l'artefacte mental dissenyat per fabricar tots els llamps destinats a gaudir d'un plaer cíclic...
com
diumenge amb l'arnau al mnac, amb pixot d'últim dia i tota la pesca, on veure pigments secs de milers de colors i fustes i marbres i de tot i més... moment de lligament mental i existencial o animal,
posant, a estones, dins d'un marc de vidre i entre les breus mirades de l'ocell que plora, perquè els ocells també ploren (i totes les plantes)
com
malson de temps i picors de les maduixes del cel vermell,
semblava lliure quan de retruc veig el veritable rostre de la por, reflexant la pròpia essència divina...
i
demà més ?
demà mes
de gener
(encara)

© toni cortadella, 2018

ferides

hi ha una terra encesa, sovint feta de paraules, sense imatges, a on més que sovint hi veig un arc ple de colors que envolten els desitjos, la basarda, la pell i totes les pàgines ferides d'una història.
no sabem on anar, però cada dia agafem un transport per girar envers els petits traços de decadència i patetisme que capgiren sentiments i horrors abandonats a la nevera dels danys de cor passats o presents.
la ment (el pensament amb l'eterna angoixa) ens protegeix una mica, però és millor assaborir les mels de l'amor o no saber més de l'enyor o del foc de la nit constant, infinita
infinitament
infinita ment
quan mosseguem la poma es trenca el primer desig
amen

© toni cortadella, 2018

tres

eren tres però no sé que feien ni perquè varen venir, ara estarem temps per recercar totes les coses que puguem
ho farem
ho viurem
i ho explicarem

© toni cortadella, 2018

orígens

no hem d'oblidar mai que quasi be res del que ens han ensenyat és veritat...
no sabem res, tot és engany _ ningú que ensenya s'ha proposat mai verificar que hi hagi raó i coneixement de veritat dins la història dels últims mil·lennis, com a mínim, només repeteixen el que és conegut i només avancem a base de repetir incerteses, també les físiques...
especialistes que s'especialitzen a repetir o engrandir la mateixa bola que no arriba al verídic lloc d'origen, i amb tanta matèria morta que no diu res de nou, només una gran repetició sense bases sòlides... i molts ho saben i d'altres ho intueixen però no es va més a munt de la saviesa sabuda, es desacredita tot el que acaricia la raó primera...
hi ha un poder ancestral que vol repetir i amagar veritats, només per interessos foscs, i només rascant una mica la nostre realitat i sabent com i perquè dels punts on hem arribat, però sobre tot dels orígens sabrem de la mentida acumulada...

© toni cortadella, 2018

angoixes

anava, per fi, a entrar imatges a la meva web, que des de 2014 està massa quieta, però el programa no funciona... potser te més de 13 anys i amb el W10 ja ha dit prou, carrega però no s'executa... estic mirant d'altres, però no és fàcil _ la qüestió és que per fi quelcom es mou.
no sé on va l'ànima quan acaba tot, en prou feines sé si els núvols o els ocells segueixen igual quan deixem de veure'ls, però quelcom hi ha que fa creure que tot és fràgil, però és,  o no...
només agafo coneixements de l'aire, però alhora tot es perd dins l'angoixa
sóc pintor perquè vull trobar-me a mi mateix abans de néixer ?

© toni cortadella, 2018

teranyines

apartem teranyines amb por 
per saber més del rostre de marbre
però
al final ja saps que no es de marbre, sovint es de plàstic
al caixaforum potser si pot anar, encara per 4 €, tens un camp de possibilitats...
rostres de marbre per arreu, ja no de plàstic, sinó de fang, potser també de fàstic, un fàstic que és a dins, a fora només l'olor i la pudor, depen de l'hora del dia i del que fas i deixes de fer,
cal pintar de nou o la neu o els arbres s'acostaran massa de pressa cap a la ment, i els desitjos, que és pitjor, molt pitjor...
un pos-it, sense groc (avui):
dyer - nuevos pensamientos...
cal ser prudent, però cada dia una estona amb lao zi i dyer és més que bo
alhora:
hi ha un núvol que cau més del normal
(ningú ho veu)

© toni cortadella, 2018