gossos

el gos de goya potser no era una imatge errònia, esbossada o per acabar... potser ja era aleshores, com ara, el reflex d'una hispania sempre malalta, enfonsada i disposada sempre a fotre al del costat... i així anem, encara.

còpia imaginaria del gos de goya - © toni cortadella, 2018

llums

molt interessant el que escriu agustín fernádez mallo al seu blog sobre l'escriptor
felisberto hernández (de vida estranya i apassionant) arran de la publicació del seu llibre relatos para piano
caldria descobrir-lo (i ho faré)
cal remenar més aquest culturburg tan avorrit, o aparentment avorrit, però igual som els que pensem això que som els avorrits...
i les galeries ?
haig de moure cul (s)
i
em segueix emprenyant, i molt, lo del 155
hem d'acabar-ho, com sigui, si convé al carrer, per defensar, ja d'una putavegada: una república
ostia

vermell - 01,  © toni cortadella, 2018

deures

sembla que no acaba mai, tot això
:
família, embuts mentals, laborals, extrems que no es toquen, i que m'agradaria que es toquessin, doncs quelcom explotaria o es faria un foc raonable ? si més no: purificador
estem amb espelmes i no ens adonem, tot es buit i fosc
la foscor
la por
paraules que cal substituir per llum, alegria, pau, amor, un tros de sol és millor que un tros de lluna ?
pa
ma
mama
papa
ara
amor
as
a
elemental
però
llunyà
i
:
ara
es vespre...
(tanco la llum?)
:

© toni cortadella, 2018

brillantors

de tant en tant trobo artistes, en aquest cas pintor, mig desconeguts, o com a mínim per a mi... és el cas avui de martiros sergeevich saryan
m'agrada molt, pot formar part d'una cinquantena llarga de pintors que m'agraden, no per influència directa, o possible influencia, si no perquè hi trobo quelcom d'interessant per autèntics, o per atrapar durant molt de temps o sempre, la majoria, aquella primera essència vital, per a mi tan important, necessària i de perfecta brillant quietud que anomenava el títol del gran llibre de david carse... ique es manifesta molt en la pràctica de l'art, i que alhora segueix ben poc estudiada, i:
anem endinsant-nos en ella i en d'altres brillantors mentals i amb art essencial-vital...
sempre
...

Martiros Sergeevich Saryan (1880-1972)

aturats

és la flacciditat del contracte, l'omissió del deure o la burrada de la ment obtusa, impotent o líquida i bruta... no estem capacitats per fer-ho be o millor o serenament com a mínim...
no hi ha esma, aleshores qué ??
no agafis el cony ni l'anís independent, no facis res...
no siguis...
ei !!!

© toni cortadella, 2018

somriures

els pensaments van i venen... circulen, engrandeixen i empetitonen, s'estimen i es fan mal, lluiten o s'escanyen... tinc alertes mentals durant tot el dia per escriure després aquí i allà, sovint a més en lloc de cap lloc visible o imvisible, viu o mort, doncs s'esvaeix tot alegrament o millor dit: tristament (trista-ment)
ja no llegeixo diaris en paper, potser alguna vegada cada dos o tres mesos, és el que hi ha o el que toca, però encara em resisteixo a no fer-ho, però hi ha una corrent que corra massa que va anul·lant fets reals, o això sembla...no trobo ni recerco coherència, no la vull, sembla que n'hi ha massa arreu, i de fet només ho sembla, no n'hi ha gens, l'única coherència que de vegades trobo és només en els somriures dels nanos, i algunes de les seves paraules i oracions, sobretot si no passen massa dels 5 ó 6 anus d'edat... selecciono molt, si... la vida és així, només sembla coherent quan ets molt i molt jove, ningú a tingut del tot forces per imposar les seves veritats, imbecil·litats i sobretot incoherències... el mon és així, bé el mon que hem creat i destruït en parts quasi iguals...
estic fent una petita nova sèrie de dibuixos, que no sé perquè he titulat apunts del mai, i de moment, com que fa quasi quatre anys que no renovo la meva web, ho penjo tot al meu facebook (be, això d'anomenar-lo meu és un dir desèrtic...) la qüestió és que m'ha accelerat unes pintures que ara tinc clares i poden suposar un abans i un després, o quelcom semblant a un desig de canviar de veritat, inclòs si no hi ha un canvi, com a mínim una evolució, i sobretot el fet de tornar a tocar els putus pinzells, que sembla que em facin fastic últimament (última-ment)
fins i tot ahir escoltava el llarg tema de close to the edge dels senyors de Yes, una meravella que apunto allà a qui vulgui escoltar coses diferents i bones en contraposició a les merdetes actuals...
tot s'acosta cap un petit renaixement, però tinc que reconèixer que costa d'arribar, d'assolir, de fer.. més hores amb el llapis o pinzells, farà que el nen estigui més tranquil... o no.

© toni cortadella, 2018

paradisos

el fàstic que fa que es vulgui empresonar a persones innocents, només per haver cantat una cançó contra un rei, un polític, uns policies que peguen a gent de pau, o estaments o icones religioses, o el que és vulgui, mentre segueixen lliures polítics lladres i corruptes, religiosos violadors, violadors, o polítics que van alterar totalment sistemes econòmics per enfonsar a persones i empreses, per els seus guanys amagats en els seus paradisos fiscals... ara a més estem en un país on hi ha presos polítics, quan semblava que la llibertat d'expressió era el màxim que s'havia i s'ha de respectar com a mínim en una societat, ara, mal anomenada democràtica... només repressió sense cap reflexió, veient cada dia com la justícia d'uns quants es barreja amb els seus polítics d'afinitats compartides, corruptes i maldestres... això no és una societat amb convivència, que ha de respectar les raons o idees dels altres, això és una Vergonya !!!!

© toni cortadella, 2018

pams

dubtava ahir al fnac si comprar el elefante desaparece de murakami o paraíso inhabitado d'ana maria matute, al final vaig fer aquest últim, i avui ja porto més de 20 pàgines, un gran llibre, on a la seva maduresa, crec que l'escriu al 2009, la porta a paraules escrites amb una extranya senzillesa, intimitat i sentiment, alhora d'una forma gràfica vorejant el surrealisme on dona veu a la més intima de les cançons de la vida... la infantesa, on tot està per fer i tot s'està descobrint a pocs pams del terra i de la terra, com a contrast i equidistància d'aquest cel meravellós d'on venim i anem tots alhora...
també:
no sabiem avui si anar al macba, peró la pluja i la mandra a fet recular qualsevol iniciativa,
algún dibuix si, alhora que en poso només un,com és tradició, no sempre, allà.
cal saber si aquesta setmana faig canvis o avançaments necessaris i algun de radical.
això és un blog, un bloc o dietari, o una mostra de candor, de formol o de calaixos mentals desendreçats, o segurament només un bon xarop de ment (xarop dement)
la qüestió és que és
i ahir deia que tots és res, quan també en el res està el Tot
ara:
anem-nos
rient
o plorant

© toni cortadella, 2018

polítiques

em fot dels nervis la política actual_ des del 75, potser una mica abans, amb només tretze anys, però sobretot dels 14 als 21, la política, igual que l'art, potser no més, m'ha portat a sentir-la com una passió de les grosses, perquè és un origen o annex a la societat, a la nostre realitat, on ha d'existir cert equilibri que ens mantingui i ens accepti com a humans dins un context on no hem de ser uns més que els altres, en una paraula: llibertat, per mantenir-nos vivint amb respecte i dignitat.
últimament a catalunya això no ha estat, ni és avui dia encara, un tema de respecte ni de dignitat, ans ben al contrari i això s'ha d'acabar: només volem una república independent per fer i desfer les coses que ens impliquen, i res de saber res d'un govern espanyol vergonyosament nacionalista i fatxa _ nacionalista en lluita contra una altre nació, cosa que no fem des d'aqui, salvo que ens toquin els pebrots, després d'anys de voler negociar i ells només fer mal (física i mentalment!!)
haurem de sortir de casa per defensar-nos i aconseguir la República.
ho farem ??

© toni cortadella, 2018

dissenys

mengem a tota pastilla i a més no entenem com es fa l'ou ferrat com a ou ferrat d'estratègica vinculació amb l'aprompta més absurda per matar pensaments...
he trobat un lloc web gratuït força interessant per fer-me, ara que no em va la de sierra, la penjada dels 4 últims anys d'obra meva, mig morta salvo quelcom per facebook i que ja és molt,  i una altre meravellosa per dissenyar quasi de tot, i de moment sembla gratuïta, i es diu canva, doncs vull fer una revista amb pdf que fa anys vaig a darrera...
bon llibre per descobrir coses molt interessants del jo i de l'entorn tan estrany que vivim, o això ens pensem: Los pensamientos son cosas de Ernest Holmes i Willis Kinnear, és un llibre que llegiré per tercera vegada des de 2010 aprox. i no em cansaré de fer-ho (suposo)
cal lluitar més contra la depressió, com avui es mostrava en el programa que he mal vist de Jordi Evole (caldria veure'l sencer, quan pugui)

© toni cortadella, 2018

llamps

quan obres un any i al vint-i-tres dia ja veus que no funciona  l'artefacte mental dissenyat per fabricar tots els llamps destinats a gaudir d'un plaer cíclic...
com
diumenge amb l'arnau al mnac, amb pixot d'últim dia i tota la pesca, on veure pigments secs de milers de colors i fustes i marbres i de tot i més... moment de lligament mental i existencial o animal,
posant, a estones, dins d'un marc de vidre i entre les breus mirades de l'ocell que plora, perquè els ocells també ploren (i totes les plantes)
com
malson de temps i picors de les maduixes del cel vermell,
semblava lliure quan de retruc veig el veritable rostre de la por, reflexant la pròpia essència divina...
i
demà més ?
demà mes
de gener
(encara)

© toni cortadella, 2018

ferides

hi ha una terra encesa, sovint feta de paraules, sense imatges, a on més que sovint hi veig un arc ple de colors que envolten els desitjos, la basarda, la pell i totes les pàgines ferides d'una història.
no sabem on anar, però cada dia agafem un transport per girar envers els petits traços de decadència i patetisme que capgiren sentiments i horrors abandonats a la nevera dels danys de cor passats o presents.
la ment (el pensament amb l'eterna angoixa) ens protegeix una mica, però és millor assaborir les mels de l'amor o no saber més de l'enyor o del foc de la nit constant, infinita
infinitament
infinita ment
quan mosseguem la poma es trenca el primer desig
amen

© toni cortadella, 2018