quaderns

començo a decidir, a fer, que és el més necessari, després d'una època de militància amb la gelor, quan no amb el desassossec  i basarda, l'inoperància més estúpida i la buidor que emet l'electromagnetisme de la mediocritat més extensa i paranoide que existeix ara mateix pel meu entorn no immediat, per sort, i per desgracia del no fet, del no pensat, del no actuat, del no... prefereixo sempre el SI.
he trobat un dibuix molt antic meu, com ex-libris d'un llibre infantil del meu heroi al sis o set anys: buffalo bill, quina gràcia caram !
i segueix el nen, com abans, dibuixant per arreu, en quaderns de tot tipus, mides i colors, i escrivint...
ara,
això si:
cal moure el cul...