esglais

a rambo li han tallat un troç de dit i H ha fet el burro amb cointreau_ el món aparent s'apalanca sovint entre esberles de marbres i alguns números com els dies dels calendaris caducats_ el pas inalterable del temps, amb permís dels comentaris i admiracions prèvies de  fa un segle de einsten per exemple, fa que un o una, abraçats al tai per exemple, es trobi enmig d'un desert ple de prunes o cireres, i això ja és molt  i és poc alhora...
la buidor d'alguns paisatges alteren engrandint els rostres dels amagats o dels vividors per entre algunes ombres del somni...
també caldria separar els dinars i els sopars, amb més distancia, amb les prudències adients, i eliminant lentament el color groc dels decorats espesos i tristos, esmorteïts_ si vols: l'espelma pot quedar com a últim testimoni...

© toni cortadella, > cloenda, 2011