agermanats

trio a l'atzar (?) una de les últimes pintures que he fet, ara ja pot ser qualsevol, doncs trobo una estranya seguretat dins la pròpia fragilitat aparent del desenvolupant, però ja no, ara des de fa quasi un any, en el resultat final, tot i que no hi ha cap final ni cap obra mai acabada, no em dona la gana, les obres meves no s'acaben, només paro un moment però no hi retorno a la mateixa, és comença una altra, com obrir i tancar, o a l'inrevés, una finestra... sempre amb una paisatge o un discurs a mostrar, potser només intuir, com dibuixar al vent amb uns núvols eteris i amb l'inconformisme ben ancorat en la ment i els seus xarops... els pinzell i els dits actuant encara com a ganivets que fan surar els sucs com a sang dels pigments, negre-blanc-vermell-verd-terra-blau agermanats i alhora assassins...

© toni cortadella, > desig blanc 2011