bornis

o el dial mal picat o l'aürt extrem a la part dreta del cervell... i no voldria pas!
ora:
cert que hi ha més, molt més, superant la velocitat de la llum_ de moment segueix tot en una forma d'imbecil·litat suprema, i consentida, que escorcolla la ment del que li agrada treballar, creant espais de diàleg i fonts on suren realitats no normals_ i cal assegurar que això persisteixi
és necessari:
no més de nou pàgines on un adagi o eternes melodies de wagner serviran per espantar fantasmes amagats
també:
anhels de cuir folrats de sentiments
i vísceres
ara:
no trobo mai les banderes corresponents,
son al garatge o en la ment de quatre nans bornis,
potser.

© toni cortadella, 2013

sensacions

debats on la incertesa fa enfonsar desitjos i projectes... la nau s'enfonsa i massa gent ho ignora encara... no és possible que les veles s'emportin tots els honors... cal separar millor el fang i l'aigua... no hi ha massa risc i és trist, també perillos, però l'aigua segueix caient al mateix glop de sang... debats on la incertesa és protagonista absoluta... i el mirall glaçat sospita de tu i de mi.

E.Tolle diu:

La sensación te llevará más cerca de la verdad de quien eres que el pensamiento.

I amb això estic, sense prescindir (encara) de tots els subtítols de totes les pel·lícules del món que s'han fet i es faran...

© toni cortadella, 2013

sentits

costa de veure un espai ple de taques amb sentit, encara que no tinguin sentit, el sentit que entenem per sentit, però que no és el sentit-sentit, és un altre... aquell no sé, però era i és...
al Mnac crec que hi estarà en tàpies: a això em referia en quan a espai i sentit: el sentit, com a sentiment i expressió autèntica, sentit i sentiment, i joia...
la taca en la paret, en mil parets i murs que volen separar però que no volem que sigui, la majoria no volem...
la majoria, que és segurament alhora una minoria especial dins d'un cosmos relatiu i espès, on el sentit i el sentiment es trenquen jugant amb la mort
nucli:
una taca i una paret
una tàpia
sempre...

© toni cortadella, 2013 - breu - rotulador sobre paper

pams

costa això de formar amb pigment quelcom del nucli del somni a la plàstica i a l'aire_ enlloc  treballen ara els ulls de les mans netes o brutes, com tampoc els nans que no volen saber de la pluja constant dins del niu sense ocells (ara)
no se si tornaré a l'endoll infinit, però resta alguna engruna de desig, però caldria intenció, molta més
i aquest vespre:
aplego un ramat de dolçors o amargors immensament prenyats de por
aqui
i més enllà

© toni cortadella, 2013 - Pam - (pint.s/paper)

focs

no se ni com l'abril no m'ha vist ni la punta del nas, i el maig idem: no he vist res, no he escoltat res, no he parlat res, no he cridat? no he format cap recta recta ni cap de torta?
no he fet res, només una preocupació que es fa eterna... i els càrrecs de consciència arreu, fomentats pels fillsdepunta de torn (que son molt i poderosos?)
on està l'essència, només una, d'aquelles d'abans.?.. no se sap, no hi ha res, ni l'espelma que ara no crema, ni el focs de la llum que disparava sang, ni d'aquell zippo que ara està ben mort,...
i les essències ?? tampoc la de trementina, ni la de la tinta xinesa que s'assecava lentament a la pell de les carícies radicals com breus llamps i trons...
però: de fet mai ha hagut focs, ni llums, ni carícies, res de res, de fet no hi ha res, be si: el propi res absolut
(alguns físics i els advaita ho saben)
val:
on està el pinzell com a espasa, on està la casa vermella o els camins fins a ella ?
on ?
i això si: a col·locar, cada dia dora ben dora, a dins de l'espai de merda tanta merda i més merda ?
vols dir que n'hi cap tanta ?

fulls

anaven fent tombs pels camins estrets i perilloses de l'abisme (sempre és el mateix) quan un núvol surt enmig de les tenebres i fa moure l'únic instant on un ocell mor i cau sobre un altre ocell i ambdós cauen dalt dùn arbre mort d'una sola rama i
vaig del murakami al auster, passant pels savis de la kairós i torna a començar
i poden caure aquest, o aquest o aquest, o inclòs aquest
ara que caig: en murakami també s'en diu un dibuixant/pintor, i quelcom més que m'agrada molt, per exemple !
i, no hi ha via caigut mai però em recordava algú proper, doncs l'auster s'assembla (?) al david:
david cos, gran amic, escriptor, poeta, fotograf, filoleg i educador...
o és que s'adormen pensaments enmig de la lluna eterna entre els meus ulls i cervell
no hi ha massa però,
enmig:
hi han flames enmig d'aquest dia estrany de sol quan s'esperava un nou dibuix que surtis de l'ànima o de la nevera més llunyana de la cuina infinita on orbiten idees vagues esperant una oportunitat que en prou feines arriba i només quan arriba si és primavera, com ara
no hi massa temps però és l'únic que hi ha... be segons ell no, però ens compliquem i l'última sortida d`aquest sol es l'apropiada...
somniem en àngels o és un altre vent de la vida d'aquesta més propera vibració?
no ho se:
a la pàgina 106 hi ha l'adreça necessària per una bona feina
o no
enmig el desencís i la curiositat, i l'amor, i la venjança, i l'amor, i el vent, i l'amor, i Pum:
o enmig:
varis ocells negres, potser trenta, volen enmig d'un aire brut, ple de mort o d'olis vegetals cremats d'un polígon proper,
i
a la dreta a dalt del llenç de 3 metres d'alçada un personatge gris amb ulls grans ens mira i vol dir una paraula, o dues...
entrecuixa:
s'han polit els quartos i milions d'ànimes
pum

© toni cortadella, 2013

sorolls

m'escriu josep carol i m'animo a continuar amb les pintures sobre els poemes de montserrat crusells
tot és lent però necessari (necessari?)
prenc
l'ànima escriu més del compte i alhora es desfà enmig de camins inescrutables pels avisos d'aquells àngels que semblaven, anys a, massa ocupats a destriar refranys i laberints
com
ningú ja escolta les veus dels poetes
només algun somriure i alguna música confosa pels sorolls de totes les potes dels cavalls del conte etern
i
encara algun pinzell parla també
i
 s'asseu a l'ombra d'antigues creences: esforços inútils per saber més o mantenir la pilota de plàstic verda enmig dels peus i les cames brutes de la terra mullada de tots els temps...
potser
encara hi ha el somriure i la mirada enmig d'una cançó i tota la llum enmig dels tres infants de bata blava
a ratlles
i batalles
encara
enmig
de tot

© toni cortadella, 2013 (sense títol encara, o mai)

formes

anava agafant formes i els corresponents cordills i aleshores es va obrir, enmig d'un cel rogent: amb més magenta que el turquesa habitual d'altres hores semblants, la forma d'una serp negre molt gran i ampla, ocupant més d'un terç d'aquell cel ja no tan íntim com abans del gran silenci...
les voltes que s'han fet per a complir amb els deures que ja no son tan necessaris
encara els retoladors s'esforcen a marcar breus formes amb el contacte, extrany i tort, del paper reciclat, ahir recordant a mishima, de la seva pel·lícula del schrader del 85
avui més: algun pinzell em demana que el torturi amb escreix i amb intensitat suficient per pernoctar al vell mig de la boira de sempre, però ara amb alguna flaire de pigments diferents...
saps que no ?
i lleument, al fons a la dreta, agafa la pistola (buida de bales)

© toni cortadella, 2012 =a y.mishima_
226=

borratxos

esmorteïda la capa d'ombres i de capficaments capturats de l'ahir somort
llepafils
veu
somnambuls i borratxos enmig d'una nit esgotada, estèril, bruta de lluna
com
l'abril també espera una altra i una altra vegada
i una altra
per confitar a la vora dels cotxes de xoc
abril
o febrer mort
il·lusòriament blanc
però serà verd
somni
buit
o
de dol

presons

impressionant piranesi al caixaforum, no hi ha prou paraules per descriure la visió dels seus gravats... potser les paraules de yourcenar al referir-se a la seva serie de presons imaginaries: potser només les pintures  negres de goya poden acostar-se al misteri d'aquestes obres, però primer tot parteix d'un somni... son les paraules escrites en una de les parets d'entrada per visualitzar aquests gravats, alhora que una projecció t'endinsa cap el seu mon aclaparador en 3D, tot i que amb les 2 ja li basten.

G.B. Piranesi, Vista imaginaria de la Via Appia i la Via Ardeatina (1756)

remors

la saliva enfosquint el pensament
serpentejant
a la vora de les petites formes
que només son il·lusions
i
enmig del bosc de les paraules
altero viatges a planetes blaus i verds
sentint la remor del vent
pam
tret del somni
del somriure etern
i
un núvol boix altera consciencies
a doll
puc
ser
aire o mirall.

Primer estudi, àtic c/St.joan (1978 ?)

vibracions

hi ha les cordes i tot de mons per saber
per saber
les últimes escletxes amb la pols corresponent
poca llum
en l'altre somni:
les notes, amb la parker sonet, desprenen un toll de sang, enlloc del negre habitual
també
he vist un guarda amb casc blanc que anotava multes a varis camells taronja
al sud
unes esponges fan surf
solapada ment
llegeix:
dibuixo enmig d'un llac ple d'ulls i a sota hi ha, encara, la mateixa terra d'abans de tot
el pes,
el pes del plom es massa per moure una sola cama, un sol dit
no faig res ?