bastidors

 _sovint observo la terra, però ara només hi veig fang, totalment plena de fang _ i no és somni, és una angoixa persistent, una imatge o sentiment real, potser per omplir les coves on s'hi posa el desig ancorat al desassossec constant, semblant al dels temps de quan vaig deixar de pintar sobre teles amb bastidors, on s'eixamplava lentament un raig de basarda a dins del cor que ja deixava de ser meu_ no hi ha prou extintors per apagar aquell foc ni el d'ara, perquè no és fang el que sembla que hi ha arreu de la meva terra... potser encara és fàstic i el saber que el temps continua relliscant cap al no res_ cap un final, la fi inabastable.

 massa terra de fang -  © toni cortadella

plexiglàs

 _m'he fet posar plexiglàs als ulls

m'ho ha posat un que havia estat faraó egipci

dels egipatos autèntics, si es pot dir així

i sembla que ho sigui

i

la il·lusió que em fa, és indescriptible

doncs callo.

alliberar-nos - © toni cortadella, 2023

abstractes

 _sovint no entenem com es produeix l'art... i és, i està més que mai arreu, el reconeixem, el manifestem, l'agraïm, l'injuriem, l'ignorem, l'estudiem, el gaudim, el defenestrem, l'odiem...

_el que és meravellós és que artistes com Hilma af Klint, va saber fer-ne un de molt personal, innovador i enlluernador, quasi bé ignot fins que, per ordre seva, vint anys després de la seva mort, es va donar a conèixer les seves obres abstractes, pioneres en la història, abans que el criteri oficial de que les primeres obres abstractes van ser les de Kandinsky

_la pregunta escauria per saber quantes com ella n'hi han i no es coneixen...

_aprofito per recomanar, encara que no l'he vist encara, una pel·lícula de Lasse Hallström, biopic li diuen com a biografia, i que acaba d'estrenar-se a la plataforma (admirable) de Filmin...

apunt 08 - 9/2/23 - © toni cortadella, 2023

guerres

 _ sabem poc de les sabates, mitjons i/o peus del Guston i alhora en sabem molt, paradoxes del destí holocàustic i de les mirades. potser massa toves encara. Anem tard i malament, és el que hi ha, però més val tard que mai, tot i els dubtes i les incongruències de la matèria, la gris i l'altre_ tot plegat per sortir malament a la foto (a l'última foto i a les últimes esqueles també...)

_i el més urgent a l'aigüera, encara.

massa guerra - © toni cortadella, 2023

imbècils

_al no passar massa o gens per aquí els últims temps, m'ha fet distraure'm i no seguir massa pàgines web interessants del món cultural especialment

_quelcom he recollit però, per exemple:

stroligut

principal.cat

zendalibros

letraslibres

ramonacultural

unlibroaldia

...i més que aniré anotant els propers dies...  espero /

s'avança lentament, però amb força, cap espais inicialment ignots, que s'aniran ocupant

eudald carbonell, antropòleg, no fa massa va dir que som una civilització imbècil...

i te raó, però cal persistir i fer un esforç per no ser-ho tant o ser-ho menys o gens... però és força difícil...

(apunt 19 - 9/3/23) - © toni cortadella, 2023

pomes

 

_no era massa complex el desig antic... i va ser que el cistell que portava la noia de cabell ros, muntant un cavall blanc (un dels que van arribar del cel fa molts segles), va caure, abocant-se les pomes i el desitjos d'amor que també portava escrits en un paper d'estrassa vell, anant dirigits per a tots nosaltres, encara tots a dins de la cova... Amen, diuen després, alguns dels mestres de la solitud oculta o extrema, i d'esquena sempre, a la mal anomenada realitat...

.

ombra d'un compendi - © toni cortadella, 2023

segrestos

_el segrest de la ment s'imposa

costum i/o pràctica heretada i evident des de fa segles i... ho saben fer molt bé

son els millors i ben amagats, encara i potser sempre, fora dels circuïts convencionals històrics, i ni conspiradors o elucubracions de l'estil habituals_ especialment sí, ben incorporats o incrustats a on estan, a dalt de tot de la piràmide i en d'altres plataformes i/o estaments, des de temps immemorials (potser per descendència, però no tots i sempre)_ i saben que alguns, pocs, ho saben, però els hi és bastant indiferent, de moment_ el com i els perquès poden ser evidents si s'esgarrapa una mica les realitats...i el lloc exacta es difícil de saber, tant el del per on estan i a on es presentaran algun dia, si es que ho fan, al cap de tants segles ja mimetitzats per arreu...

paciència o resignació (a l'aguait, però fins quan?)

tendra ment - © toni cortadella, 2023

bifurcacions

 _avui mostrava a 3A que tot està per fer i alhora he avançat molt...

les eines son bones, inclòs idònies i potser fins i tot necessàries, les adients per equilibrar desassossecs futurs...

els miralls es van manifestant, fins i tot el que hi ha al darrera que és a on es pot fer de més i de menys. Els esglais s'arraconen però també suren i intervenen de vegades, no massa encara però més sovint del que haurien de fer-ho. Son assassins i no si pot fer massa més del que fem a tota hora, sobretot durant els somnis i en plasmació d'alguna creativitat.

Cloc un treball i se'm obren cinquanta mil...

No tants, però una bona filera està a l'aguait perquè inici-hi el llarg camí traçat. Llarg, però com en polzet, he anat deixant-hi pedres o regalims de pa, no ho recordo, per anar tornant de tant en tant o millor per romandre-hi sempre. Per sempre?

Egrègor - © toni cortadella, 2023

òlibes

...m'han tornat a trucar els deep purple i els he tingut que repetir que no puc fer-hi res més, que no puc estendre més roba de la que tinc (en aquests moments poc més de 470)... a més algunes de les òlibes més importants han deixat de creure en mi, encara que sovint procuro fer algun gest de suprema bellesa de tant en tant, a l'aixopluc, això sí, de les primaveres passades i algunes de les que vindran (espero)... això no treu que els hi faci una breu pintura sobre paper fabriano de 250 gr/m2, en honor dels seus sons majestàtics i encara força operatius dins d'algunes ments malmeses... com la meva... amen.

salutació al vers - © toni cortadella, 2023

xerinoles

 ...com passa aquest temps reconduït o quan poc afligit i danyat... iniciem esdeveniments, encara que s'esforcin a ser els últims, alegres, tràgics o esfereïdors i que obligaran potser a fer un darrer gest suprem i visceral per les ànimes compungides (les de tots), però mentrestant farem les xerinoles corresponents, adients o no... visca el pas del temps, dins de la immensitat del desafiament pervers i permanent...

prement subtilment (residual o estanc)  _ © toni cortadella, 2023

mons

molts mons es troben aquí, només les arts i alguna altre mal anomenada bogeria els toquen, disfressen o mal defineixen... però s'acosten i potser s'estimen... la possibilitat d'unes illes es manifesta.

©  toni cortadella

temps

_ostres, quan de temps

_lluny d'aquí

o no.

però, que és el temps?

res res de res, com tot... perquè el tot és res i el res és Tot

proclamaven i proclamen senyores i senyors advaita_ i sembla que més senyors?_ no té perquè !

i així estem_ en aquesta realitat/mirall que és la mateixa, tot i que a darrere del mirall es cou tot, i de mateixa pasta és el somni d'aquesta nit o d'altres i d'aquesta realitat o d'altres que ens sembla realitat i tampoc ho és_ és somni i realitat_ tot és Un i és Res alhora

i si que podem modificar l'argument o guió, la mateixa pel·lícula o agafant-ne una altre, si !!

bones noticies, doncs,

dia embolicada-ment per plenitud de núvols_ és el decorat que toca ara i avui, i potser demà_ els paisatges i personatges, com a ninots d'aquest món, ara aparentment ple, però alhora nu

amplifiquem sense desobeir el guió_ amb un petit esforç (existeixen els petits esforços?) es pot modificar, alterar pel teu bé (ho diu Tafti) atenció plena?

i torno després de que un guió malparit m'ha fet fora per un temps amb l'esglai d'un guió caducat

i torno aspectant, creient o no, però modificant, gaudint de tot i de res, del Res.

i vaig fent miralls de l'ànima, i els que faré, i sense sucre, desitjo

però hi sóc?  i qui sóc i on sóc, (amb interrogant?)

hi ha alguna cosa bona avui, aprofito, aprofitem

fins i tot dues, bon material

gràcies a tothom i al Res que ho és Tot

continuaré_ crec o diria_ dic:

perfecta i brillant quietud_ SI  !!

© toni cortadella, 2021 _ un troç d'ofici (parcial) de tenebres