_ extradint verins a la vora del mar de l'àmfora de l'enyor, un cuc s'arrossega i agafa el poc que queda de la bona sorra envellida, massa anivellada per la mar sempre present i constant, ara enrabiada a l'aixopluc d'un darrer Déu que tampoc vindrà a fer-nos res, però si enviarà verins i nostàlgies oblidades o negres... La creu està tan allunyada que no li fa res els verins ni els enyors... i els gripaus avancen encara més que ahir.
 |
| © toni cortadella, 2024 (apunts, paisatge de la memòria) |
_ un grapat d'adreces enmig de la llista de noces dels benvinguts cargols de la ment
_ suava guix i em va demanar que no li digués a ningú, allò de que la policia l'havia visitat massa vegades durant tot aquell gloriós estiu passat
_ ara nevava, però només ho veia ell... cargol del cervell (quasi) buit.
 |
| _ on la neu aparca tot - © toni cortadella, 2024 |
_ no sabem del màxim esplendor
ni de la màxima nuesa espiritual que s'amaga dins l'ànima, no sabem res
però intuïm
és innat
és necessari
sempre
saber d'una possibilitat, de dues millor
i si son més, millor encara
per ser i recercar eternament
entre la buidor i l'essència de la primera font
origen de tot.
 |
| © toni cortadella, 2024 |
_ entrar a la foscor és més fàcil del que es diu, del que sembla, del que es coneix, de tot el que es comença i es fa malbé també i tot seguit, de forma constant, idiota, destralera, inconscient o no, i sobretot amb l'assegurança absolut o d'una certesa ancestral o primogènita.
possiblement és d'on venim i a on tornarem
la foscor
auster ho comunica a la pàgina 77 de la seva última novel·la
no n'està segur, com tothom, però li fa dir a un personatge
els dos, de fet el que escriu, ja sé, son savis, com també per l'edat ja avançada d'ell i alguna malaltia que amenaça a la raó, fa que el més adient sigui anomenar foscor al que ho és o sembla evident
però
potser no
potser tot és somni, i hi haurà més llum que foscor, o ambdós, o res, potser absolutament res, que també deu ser d'on venim i a on anem: cap el res.
et in arcadia ego (a més a més)
 |
| © toni cortadella, 2024 - la nit permanent |
_encara no sabem on som
_hi ha qui mira i remira tota els camins
_altres recerquen ànimes i paisatges
_però tot està en els somnis
_i tots hi estem absents.
 |
| © toni cortadella, 2023 - els dubtes i els dies |
