caldria que agafés el pinzell pel mànec o pels collons, la qüestió és que caldria escampar tots els colors possibles, antipant-me, com els últims anys o com sempre, al següient color o gamma, la que sembla de la certesa absoluta o del color definit, necessari, fidel, únic o la seva altre gamma que, perseverant dins del temps obert, s'endinsa dins la veritat oculta, i l'única que també forma el somni present, constant...
necessito saber i alhora recolocar-ho tot, deixar que tot torni a serenar-se, a que sapiquen que ja he ajudat massa, i on sempre m'ha semblat o un camí indefinit, sense fi aparent, o el destí de saber-se solidari, col·laborador fidel, mestre, a hores sabedor del direccionament de tràfic o semblant...
Inexacte o perenne esclavitud?
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada