segrestos

_el segrest de la ment s'imposa

costum i/o pràctica heretada i evident des de fa segles i... ho saben fer molt bé

son els millors i ben amagats, encara i potser sempre, fora dels circuïts convencionals històrics, i ni conspiradors o elucubracions de l'estil habituals_ especialment sí, ben incorporats o incrustats a on estan, a dalt de tot de la piràmide i en d'altres plataformes i/o estaments, des de temps immemorials (potser per descendència, però no tots i sempre)_ i saben que alguns, pocs, ho saben, però els hi és bastant indiferent, de moment_ el com i els perquès poden ser evidents si s'esgarrapa una mica les realitats...i el lloc exacta es difícil de saber, tant el del per on estan i a on es presentaran algun dia, si es que ho fan, al cap de tants segles ja mimetitzats per arreu...

paciència o resignació (a l'aguait, però fins quan?)

tendra ment - © toni cortadella, 2023

bifurcacions

 _avui mostrava a 3A que tot està per fer i alhora he avançat molt...

les eines son bones, inclòs idònies i potser fins i tot necessàries, les adients per equilibrar desassossecs futurs...

els miralls es van manifestant, fins i tot el que hi ha al darrera que és a on es pot fer de més i de menys. Els esglais s'arraconen però també suren i intervenen de vegades, no massa encara però més sovint del que haurien de fer-ho. Son assassins i no si pot fer massa més del que fem a tota hora, sobretot durant els somnis i en plasmació d'alguna creativitat.

Cloc un treball i se'm obren cinquanta mil...

No tants, però una bona filera està a l'aguait perquè inici-hi el llarg camí traçat. Llarg, però com en polzet, he anat deixant-hi pedres o regalims de pa, no ho recordo, per anar tornant de tant en tant o millor per romandre-hi sempre. Per sempre?

Egrègor - © toni cortadella, 2023

òlibes

...m'han tornat a trucar els deep purple i els he tingut que repetir que no puc fer-hi res més, que no puc estendre més roba de la que tinc (en aquests moments poc més de 470)... a més algunes de les òlibes més importants han deixat de creure en mi, encara que sovint procuro fer algun gest de suprema bellesa de tant en tant, a l'aixopluc, això sí, de les primaveres passades i algunes de les que vindran (espero)... això no treu que els hi faci una breu pintura sobre paper fabriano de 250 gr/m2, en honor dels seus sons majestàtics i encara força operatius dins d'algunes ments malmeses... com la meva... amen.

salutació al vers - © toni cortadella, 2023

xerinoles

 ...com passa aquest temps reconduït o quan poc afligit i danyat... iniciem esdeveniments, encara que s'esforcin a ser els últims, alegres, tràgics o esfereïdors i que obligaran potser a fer un darrer gest suprem i visceral per les ànimes compungides (les de tots), però mentrestant farem les xerinoles corresponents, adients o no... visca el pas del temps, dins de la immensitat del desafiament pervers i permanent...

prement subtilment (residual o estanc)  _ © toni cortadella, 2023

mons

molts mons es troben aquí, només les arts i alguna altre mal anomenada bogeria els toquen, disfressen o mal defineixen... però s'acosten i potser s'estimen... la possibilitat d'unes illes es manifesta.

©  toni cortadella

temps

_ostres, quan de temps

_lluny d'aquí

o no.

però, que és el temps?

res res de res, com tot... perquè el tot és res i el res és Tot

proclamaven i proclamen senyores i senyors advaita_ i sembla que més senyors?_ no té perquè !

i així estem_ en aquesta realitat/mirall que és la mateixa, tot i que a darrere del mirall es cou tot, i de mateixa pasta és el somni d'aquesta nit o d'altres i d'aquesta realitat o d'altres que ens sembla realitat i tampoc ho és_ és somni i realitat_ tot és Un i és Res alhora

i si que podem modificar l'argument o guió, la mateixa pel·lícula o agafant-ne una altre, si !!

bones noticies, doncs,

dia embolicada-ment per plenitud de núvols_ és el decorat que toca ara i avui, i potser demà_ els paisatges i personatges, com a ninots d'aquest món, ara aparentment ple, però alhora nu

amplifiquem sense desobeir el guió_ amb un petit esforç (existeixen els petits esforços?) es pot modificar, alterar pel teu bé (ho diu Tafti) atenció plena?

i torno després de que un guió malparit m'ha fet fora per un temps amb l'esglai d'un guió caducat

i torno aspectant, creient o no, però modificant, gaudint de tot i de res, del Res.

i vaig fent miralls de l'ànima, i els que faré, i sense sucre, desitjo

però hi sóc?  i qui sóc i on sóc, (amb interrogant?)

hi ha alguna cosa bona avui, aprofito, aprofitem

fins i tot dues, bon material

gràcies a tothom i al Res que ho és Tot

continuaré_ crec o diria_ dic:

perfecta i brillant quietud_ SI  !!

© toni cortadella, 2021 _ un troç d'ofici (parcial) de tenebres

arbres

som arbres (d'on venim)
Arberes
i segons la Bibele
Cal persisti
és una història (istroia) molt antiga, antiquíssima i no ve d'aquí solament, ve de molt i molt lluny, però ve d'un lloc d'on venim o venen molts, i no sé si hi tornarem, potser si...
Origen
per quan qüestionava els gran buits entre civilitzacions tan avançades, i no podia ser que sortissin com xampinyons, havia d'haver-hi esglaons més lògics...
i quelcom s'ha sabut, per admirar però també per revisar, analitzar... però sobretot qüestionar: tot el que ens havien dit i masses vegades a lletra ferida...
quan penses amb la suficient sinceritat, intenció i atenció, més aviat que tard tot sura
i aquell dia doncs em trobo o es presenta per 5€, en mercat de segona ma, un llibre de més de 700 pàgines (i poc després bastants llibres, informacions, webs i yuotube's  més...) que trenca amb quasi tot i podent ser quasi tot força cert... aleshores es desenvolupa uns planells de continuïtat on no es pot parar i estar i no estar mental-conceptualment alhora... cal ser cerebral i tota informació filtrar-la el millor que es pugui... i contrastar, equilibrar, contestar... pujar i baixar...
Però encara hi som i fem quelcom, petit o breu, però anem escalant, perseverant i somniant  per llocs impossibles
Conèixer
Coneixement

som arbres (d'on venim) ©toni cortadella, 2019

punyals

especifica més o crema desassossecs,
per fer quelcom interessant o deixar de neguitejar-se amb rodolins innecessaris dins la gran rodona de la por
especifica i creuràs en l'única raó de perquè estem aquí, o allà
no hi ha més sorra de la que es trafica amb ments absents
els punyals ja no tenen raó ni els números de la poca sort corresponents
falsifiquem
i som sorra i punyals
i fàstic.

especifica més o crema desassossecs - © toni cortadella, 2019

fums

sortim a prendre l'aire i respirem tots els fums de l'ànima...
amb això que acabo d'encapçalar, fa una estona, una pintura meva al facebook, vull reprendre lletres, imatges i aires de vell nou a aquest dissortat blog
vaig i vinc, i massa sovint no desenvolupo només que un res quasi absolut,
costa molt, la feina és gran, massa... tots els draps d'un somni cruel o maligne es troben per desassossegar, i saber d'algún sabó que netegi una nova llum o que els draps siguin febles testimonis de la propera graellada de sortida, on espero estar-hi, encara que caure al cap de poc sovint és el normal...
hi han draps (molts)

sortim a prendre l'aire i respirem tots els fums de l"ànima... © toni cortadella, 2019

claus

de vegades quan vols obrir alguna porta tancada en clau pots llençar qualsevol clau per veure com tampoc se'n obra cap, però saps alhora que no es tracta de cap joc de claus com tampoc es tracta d'obrir portes _ tot es un gran forat on hi resten somniades també finestres, portes i claus però el més segur és que la lluentor de la llum proclamada és immensament proporcional a la foscor més absoluta,
per tant:
no busquem claus, les portes sempre hi seran tancades encara que no es vegin...
i
com potser tot és il·lusió, de cels no n'hi han.

© toni cortadella, 2018 - serie "copsant"

demanes

demanes aigua i només plou sang _ demanes aire i totes les espurnes possibles de cristalls de l'odi profund d'un univers podrit per la ràbia es claven sobre el propi front o als ulls cremats _ somnies cendres quan només demanaves sol o núvols _ estimes demanant oli d'oliva i s'acosten onades de trementina per omplir boques brutes enlloc de les acostumades pinzellades _ demanes cent i et porten dos _ demanes seure una estona i s'acosten milers de claus per no seure mai més en aquella vida absent o distant de tot _ demanes pols i arriben aigües blaves i fosques alhora perquè no et vas portar massa be -gens-aquell dia llunyà de la primera comunió - demanes i saps que res vindrà com voldries o suposaves - demana raïm i seran cireres o mel molt mal conservada per qui no hauria de fer-la...
i
tens por i es dijous, encara.

t

© toni cortadella, 2018 - (de sèrie: copsant)

ànimes

li dones unes ànimes i les converteix en serps, deu ser l'última moda en formes de pagament... intensifica el control sobre cada un dels caps sense cervell on a més i veuràs tota la geografia celestial dels tronats més tronats de la història i de la histèria que ara omple tots els espais de la ment de tothom, dels animals i vegetals també
no és hermètic, és meridianament raonable, o senzillament viscut, trencat i curat
encara hem de recollir molts i molts vidres del terra
i deixar de somniar ?

© toni cortadella, 2018  -petita sèrie "copsant"-