rodalies

fa temps que no pensava amb antoni clavé, amb ell i la seva obra, de gran importància i alguna influència en la meva obra... si no en la ment, si el porto al cor i al estomac, on sempre hi ha molt per remenar
m'agrada el risc, vitalitat, llibertat, emblemes, mites, la forma d'utilitzar el collage i les diferents tècniques pioneres emprades... hi ha a més una essència on reflexa com ningú el traspas a la dimensió desconeguda de rostres, figures, com a actes del somni etern que l'artista, amb modèstia o no, en fa ús, o si més no hi actua com reflex del mirall d'una llum partida...
no el crec com a artista oblidat, però el noto massa absent de les nostres estabornides rodalies, aquestes dels no res o dels no llocs, las mateixes que absurdament fan homenatges a mediocres artistes estranys que no coneixen ni ses mares, però queda be, no sé si pel nom o per les neures de col·leccionistes dandis, però gent honesta i compromesa com clavé és mereixerien, ara, més d'un homenatge...