10 de febr. 2018

somriures

els pensaments van i venen... circulen, engrandeixen i empetitonen, s'estimen i es fan mal, lluiten o s'escanyen... tinc alertes mentals durant tot el dia per escriure després aquí i allà, sovint a més en lloc de cap lloc visible o imvisible, viu o mort, doncs s'esvaeix tot alegrament o millor dit: tristament (trista-ment)
ja no llegeixo diaris en paper, potser alguna vegada cada dos o tres mesos, és el que hi ha o el que toca, però encara em resisteixo a no fer-ho, però hi ha una corrent que corra massa que va anul·lant fets reals, o això sembla...no trobo ni recerco coherència, no la vull, sembla que n'hi ha massa arreu, i de fet només ho sembla, no n'hi ha gens, l'única coherència que de vegades trobo és només en els somriures dels nanos, i algunes de les seves paraules i oracions, sobretot si no passen massa dels 5 ó 6 anus d'edat... selecciono molt, si... la vida és així, només sembla coherent quan ets molt i molt jove, ningú a tingut del tot forces per imposar les seves veritats, imbecil·litats i sobretot incoherències... el mon és així, bé el mon que hem creat i destruït en parts quasi iguals...
estic fent una petita nova sèrie de dibuixos, que no sé perquè he titulat apunts del mai, i de moment, com que fa quasi quatre anys que no renovo la meva web, ho penjo tot al meu facebook (be, això d'anomenar-lo meu és un dir desèrtic...) la qüestió és que m'ha accelerat unes pintures que ara tinc clares i poden suposar un abans i un després, o quelcom semblant a un desig de canviar de veritat, inclòs si no hi ha un canvi, com a mínim una evolució, i sobretot el fet de tornar a tocar els putus pinzells, que sembla que em facin fastic últimament (última-ment)
fins i tot ahir escoltava el llarg tema de close to the edge dels senyors de Yes, una meravella que apunto allà a qui vulgui escoltar coses diferents i bones en contraposició a les merdetes actuals...
tot s'acosta cap un petit renaixement, però tinc que reconèixer que costa d'arribar, d'assolir, de fer.. més hores amb el llapis o pinzells, farà que el nen estigui més tranquil... o no.


© toni cortadella, 2018

9 de febr. 2018

paradisos

el fàstic que fa que es vulgui empresonar a persones innocents, només per haver cantat una cançó contra un rei, un polític, uns policies que peguen a gent de pau, o estaments o icones religioses, o el que és vulgui, mentre segueixen lliures polítics lladres i corruptes, religiosos violadors, violadors, o polítics que van alterar totalment sistemes econòmics per enfonsar a persones i empreses, per els seus guanys amagats en els seus paradisos fiscals... ara a més estem en un país on hi ha presos polítics, quan semblava que la llibertat d'expressió era el màxim que s'havia i s'ha de respectar com a mínim en una societat, ara, mal anomenada democràtica... només repressió sense cap reflexió, veient cada dia com la justícia d'uns quants es barreja amb els seus polítics d'afinitats compartides, corruptes i maldestres... això no és una societat amb convivència, que ha de respectar les raons o idees dels altres, això és una Vergonya !!!!

© toni cortadella, 2018



4 de febr. 2018

pams

dubtava ahir al fnac si comprar el elefante desaparece de murakami o paraíso inhabitado d'ana maria matute, al final vaig fer aquest últim, i avui ja porto més de 20 pàgines, un gran llibre, on a la seva maduresa, crec que l'escriu al 2009, la porta a paraules escrites amb una extranya senzillesa, intimitat i sentiment, alhora d'una forma gràfica vorejant el surrealisme on dona veu a la més intima de les cançons de la vida... la infantesa, on tot està per fer i tot s'està descobrint a pocs pams del terra i de la terra, com a contrast i equidistància d'aquest cel meravellós d'on venim i anem tots alhora...
també:
no sabiem avui si anar al macba, peró la pluja i la mandra a fet recular qualsevol iniciativa,
algún dibuix si, alhora que en poso només un,com és tradició, no sempre, allà.
cal saber si aquesta setmana faig canvis o avançaments necessaris i algun de radical.
això és un blog, un bloc o dietari, o una mostra de candor, de formol o de calaixos mentals desendreçats, o segurament només un bon xarop de ment (xarop dement)
la qüestió és que és
i ahir deia que tots és res, quan també en el res està el Tot
ara:
anem-nos
rient
o plorant

© toni cortadella, 2018



 
 
Copyright © xaropdement
Blogger Theme by BloggerThemes Design by Diovo.com